crema freda d'alvocat

CONTRASTOS

Quin contrast més bonic el verd amb el vermell! Això ja entra pels ulls. Proveu aquesta crema freda per aquests dies de calor. Feta amb alvocat i amb trossos de tomàquet que li donen textura. Queda molt suau de gust ja ho veureu i posada a la nevera ben fresqueta passa com si res. Si voleu d'altres sopes fredes d'estiu podeu provar de fer també: sopa de meló, sopa freda de tomàquet, gaspatxo de remolatxa, vichysoise, gaspatxo de cireres o crema freda de cigrons.

INGREDIENTS:

2 alvocats

1/2 all petit

1 lluna de ceba (1 tall petit)

1/2 iogurt natural i sense sucre sobretot

1/2 llimona

1'5 gots d'aigua

6 tomàquets cirerols

sal i pebre



Partim els tomàquets cirerols pel mig i els deixem a part. També podem agafar un tomàquet de branca que sigui ferm al tacte, pelar-lo, treure-li les llavors i tallar-lo a daus petits si volem. Quedarà més fi de textura perquè el tomàquet no tindrà pell. Tot dependrà del temps que tingueu i de lo fins que sigueu en trobar pells.

Tallem els alvocats pel mig i els traiem el pinyol clavant un ganivet i donant la volta. Després amb una cullera li traiem la polpa.

Preparem un tros petit de ceba després de pelar-la i pelem l'all i el partim pel mig.

Escorrem la mitja llimona i deixem el suc preparat.

Posem tots els ingredients en un pot batedor: la polpa dels alvocats, el suc de llimona, el mig iogurt, al mig all, la lluna de caba, l'aigua, un polsim de sal i un polsim de pebre.

Ho batem tot força estona fins a aconseguir una crema ben fina. Ho tastem per si ens sembla posar-hi una mica més de sal o pebre, o potser ens agradaria una mica més fort i hi podem posar unes gotes de vinagre de Mòdena.

Ho servim amb les tomàquets cirerols pel damunt.

llenguado amb vermut

A POC A POC I BONS ALIMENTS

Crec que hi ha una dita que diu això. Doncs nosaltres avui bons aliments sí però a poc a poc res. Una recepta ben senzilla, ràpida i on el secret radica en utilitzar un bon producte. No te cap complicació. El llenguado és un peix amb carn ferma i fina amb un gust delicat. El secret és coure'l en la seva justa mesura. Si el coeu massa ens quedarà com ressec, com de suro. Per tant la cocció no ha de ser mai llarga. En aquest cas que a més està tallat en filets, que li hem tret l'espina, encara s'ha de deixar menys estona. Quan porta l'espina necessitem més temps perquè es cogui la part de dins. Teniu altres plats per fer amb el llenguado si us agrada: llenguado meunière, llenguado al forn, o papillote de llenguado amb herbes.

INGREDIENTS:

1 llenguado de 400 g fet a filets (agafeu també les espines)

1 ceba petita

125 g de cloïsses

1 gra d'all

farina

1 rajolí de vermut negre


Posem les espines tallades en un cassó amb una mica d'oli al foc. Hi posem un tros de ceba i l'all. Les deixem enrossir una mica i hi afegim un got d'aigua per fer-ne un brou.  Ho deixem just 15 minuts.

Mentre tallem la resta de la ceba a trossos ben petits i la sofregim amb una mica d'oli en una cassola, a foc mig i la remenem amb rapidesa perquè no es cremi.

Tallem els filets de llenguado en dos trossos, els salem una mica i els enfarinem. Esl espolsem de farina perquè hi hagi la justa només que li queda enganxada.

Posem els filets de llenguado a la cassola. Hi afegim el vermut negre, el deixem un minut que reduiexi i hi posem el brou amb un colador perquè no hi vagi a parar res més a dins.

Un cop el brou arrenqui el bull hi afegim les cloïsses i tapem la cassola fins que s'obrin. Seran tres o quatre minuts.

Apaguem el foc i ja ho podem servir.

pollastre chop suey

CONEIXEU AQUEST PLAT?

Doncs si el coneixeu us he dir que ja tenim una edat. Hi va haver un temps, jo me'n recordo perquè ja sóc gran, que els restaurants xinos que en dèiem, eren els reis. D'això ja fa uns quants anys. Estaven de moda i eren econòmics. Ens vam acostumar a la Ternera con cebollitas a l'Arroz tres delicias i al Rollito de primavera. Sí, ja ho sé que ara el que triomfa és el japonés: sushi, sashimi, tempura... Però avui vull fer un remember d'aquella època i faré un altre hit d'aquells restaurants. El Pollastre chop suey. Us adverteixo que no he seguit cap recepta, he fet la meva versió i reinterpretació del record que jo en tinc. Així que sí algú coneix bé la recepta que em perdoni. Si quan us ho mengeu us poseu la cançó del Tractor amarillo el remember ja serà total!!

Teniu moltes receptes al bloc de tipus oriental us en poso algunes: tempura, wok de vedella, wok d'espaguetis picants o wok de tallarines amb cacauets.

INGREDIENTS:

2 pits de pollastre tallats a daus

1 pebrot verd i vermell petit

1 ceba tendra petita

2 alls tendres

1 gra d'all

100 g de xampinyons

2 cullerades d'ametlles salades, un grapadet

1 tros de gingebre com de la mida del dit gros

2 cullerades soperes de soja dolça

2 cullerades soperes de soja salada

2 cullerades soperes de vinagre d'arròs (compreu-ne, dura molt i el podeu fer servir en els woks i amanides que feu, te un gust molt suau) 

Comencem per posar els daus del pit de pollastre en un plat fondo amb les cullerades de soja dolça, salada i vinagre d'arròs. Si no teniu vinagre d'arròs en podeu fer un de casolà amb el suc de mitja llimona, una cullerada sopera d'aigua i una cullerada de postres de sucre moré. Pot ser un sucedani, perquè s'hi assembla bastant.

Hem de tenir el pollastre en maceració durant almenys 40 minuts. Això fa que el pollastre xucli la salsa i després al coure-ho la tornarà a treure.

Pelem la ceba i els alls tendres. La ceba la tallem a llunes i els alls tendres a rodanxes no gaire primes.

Tallem el pebrot a quadrats petits. Mireu a veure si el trobeu d'aquells que te un tros verd i un altre tros ja de color vermell. En un pebrot tindreu els dos sabors. Si no en compreu un de cada i en poseu  només un tros.

Tallem els xampinyons en quatre trossos.

Trinxem el gra d'all després de pelar-lo. Fem el mateix amb el tros de gingebre que ha de ser de la mida del dit gros més o menys, i el ratllem ben petit.

Posem en una cassola una mica fonda i petita, no volem que ens quedi tot escampat, un rajolí d'oli.

Primer hi posem el pebrot i hi donem un parell de voltes, un minut.

Després hi afegim la ceba tendra i els alls tendres i fem el mateix.

A continuació hi afegim els xampinyons i ho deixem un parell de minuts saltant-ho tot plegat.

Ara hi afegim l'all trinxat i el gingebre, ho movem perquè no es cremi durant mig minut.

Finalment hi posem els daus de pollastre sense el suc de maceració. La salsa de soja ja l'haurà xuclat el pollastre, ja ho veureu.

Deixem el pollastre durant deu minuts. El removem perquè es faci de tots costats.

Apaguem el foc i hi afegim les ametlles per sobre fora del foc i ja sense remenar més. Ho servim ben calent acabat de fer.

ous en cassoleta

ESTRIS NOUS

No us penseu que sóc massa elitista en els estris de la meva cuina. No tinc gaires coses i a més no compro estris cars. Tinc una bateria de cuina que em vaig comprar fa 30 anys i que encara em dura. En aquella ocasió vaig comprar qualitat perquè vaig pensar que ho amortitzaria i jo diria que ja ho he amortitzat 4 vegades. Ara fa poc vaig invertir en unes paelles petites de les que es treuen els mànecs per posar al forn. De moment també em serveixen per fer truites perquè son les úniques amb garantia de no enganxar-se. Sempre heu de guardar una paella per poder fer les truites en condicions. Doncs aquesta paella m'ha inspirat fer aquests nous ous al plat. M'ho vaig fer l'altre dia que dinava sola i m'ho vaig servir en la mateixa paella, tot olt rústic. Amb verdures, ja sabeu que jo soc fan de les verdures. A veure què us sembla. Si voleu altres receptes amb ous podeu provar també: ous farcits amb crema de pèsols, flam de pastanaga i coliflor, volcà de verdures mallorquí, truita de pastanaga al curri, verdura al forn amb ous de guatlla o els típics ous al plat. 

INGREDIENTS:

2 ous

1/2 porro

3 shitakes

4 espàrrecs

nou moscada

oli

sal i pebre de 5 colors



Molt senzill però gustós, ja ho veureu.

Pelem el porro i n'aprofitem la meitat de dalt a baix, d'aqueta manera tindrem desde la part més blanca a la verda. El rentem bé entre les fulles amb aigua, sobretot de la part de dalt que és on porta més terra. No aprofitarem la part de fulles verdes més exteriors perquè son més dures, en canvi sí que les podem aprofitar de la part blanca. Quan ho talleu ja ho veureu, si ho noteu tendre al tallar ho aprofiteu, si costa de tallar ho llenceu.

Tallem els espàrrecs, els dobleguem i es partiran sols, aprofitem només el tros de la punta, la part de baix que és més dura i llenyosa no. Els fem a rodanxes no molt gruixudes.

Tallem els shitakes a talls prims. No cal rentar-los, ja ho veureu que no porten gaire terra. Penseu que si voleu netejar una mica els bolets sempre amb un dit humit, no els poseu mai sota de l'aixeta perquè son com una esponja i aleshores queden aigualits.

Posem un rajolí ben petit d'oli a la paella, només una mica de res. Un cop la paella sigui ben calenta hi posem les verdures i les saltem ràpidament. Les volem una mica al dente, o sigui cruixents, no toves. Les amanim amb una mica de sal.

Hi trenquem un ou i el salpebrem amb el pebre de cinc colors i hi posem també una mica de nou moscada. La nou moscada te un gust molt fort amb poca quantitat en tenim prou. Però veureu que li dona un toc.

Ho deixem fins que veiem ben quallada la clara, mirem de repartir-la perquè es cogui tota, que tota la paella tingui clara.

Si voleu us ho podeu menjar a la mateixa paella o servir-ho al plat. Traieu-ho amb molt de compte que no se us rebenti el rovell d'ou!

amanida de ruca amb cirerols

HERBES PELS CONILLS

Així és com defineix la meva mare la ruca, ha, ha, ha!! Durant molt de temps la ruca era selvatge i no es cultivava, no va ser fins fa molt poc que es va començar a cultivar de manera extensiva. A Itàlia es consumeix normalment en amanides, sobre de pizzes o dins un plat de pasta. Aquí va arribar fa poc. Te un gust lleugerament picant i porta ferro, com totes les fulles verdes, i vitamina C. Jo acostumo a fer-la en amanides barrejant-la amb un toc dolç com en l'amanida de ruca amb pera. En l'amanida d'avui la casarem amb tomàquets cirerols per aportar-li aquest contrast dolç. Es coneix amb diferents noms, rúcola, rugueta, rúcula. Fa poc que he sabut que jaramago és el nom que es dona als païssos sudamericans a la ruca. Ho amanirem amb crema de vinagre balsàmic. Molta gent compren aquestes ampolles pensant que això és el vinagre de Mòdena, però en realitat és una reducció de vinagre de Mòdena. El resultat és com un xarop més dolç. Jo el faig servir en algunes ocasions, però mai com a substitut del vinagre de Mòdena. Aquí també ens afegirà un toc dolç que contrastarà amb la ruca i el salat del formatge feta. Us agraden els contrstos en les amanides? Proveu aquestes: amanida amb formatge rocafort, amanida de poma i nabius, amanida de préssec i boletes de formatge, amanida de bacallà i taronja o amanida xinesa.

INGREDIENTS:

1/2 paquet de rúcula

15 tomàquets cirerols

15 daus de formatge feta

crema de vinagre balsàmic

oli del pot del formatge feta

2 nous



Posem la rúcula en la plàtera.

Damunt hi distribuim els tomàquets cirerols oberts per la meitat i els daus de formatge feta.

Preparem una salsa amb oli del formatge feta, unes quatre cullerades i dues nous ben batut amb el túrmix.

Ho amanim amb l'oli i uns fils de la crema de vinagre balsàmic.

llibrets de carbassó

ESPECIAL NENS

Per tots aquests nens i no tan nens que es resisteixen a menjar verdura. Aquesta és una manera diferent de fer-la. Encara que jo diria que el carbassó és una verdura que te bastant d'èxit, no és de les més difícils. Avui, aquests llibrets vegetals doncs. Senzills i bons, per fer com a entrant, posant uns quants llibrets, o només un al costat d'un bistec com a acompanyament. Teniu molts altres plats per fer amb carbassó: carpaccio de carbassó, pasta a la paisana amb verdura, croquetes de botifarra negra, fusilli amb carbassó i menta, volcà de verdures mallorquí, carbassó farcit d'arròs o més pasta amb carbassó.

INGREDIENTS:

1 carbassó dels rodons grossos si en trobeu

100 g de mató del fi, del que és com ricotta

3 cullerades de parmesà ratllat

sàlvia

1/2 llimona

3 cullerades de farina

1 ou

4 cullerades de pa ratllat

oli

sal

pebre


Rentem bé la pell del carbassó i l'eixuguem amb un drap. El tallem a làmines de mig cm de gruix. Salem tots els talls, penseu que el carbassó és bastat insípid.

Barregem el mató amb el formatge parmesà, la sàlvia seca, la ratlladura de mitja llimona, un pessic petit de sal i pebre. Si la sàlvia és fresca la trinxeu ben menuda.

Posem sobre d'un tall de carbassó una cullerada de la barreja del mató i el tapem amb un altre tall. Procurem que no surti el mató pels costats. Fem el mateix amb tots els llibrets.

Batem un ou i el salem.

Preparem un tros de paper d'alumini amb farina i un altre amb pa ratllat.

Enfarinem primer tots els llibrets de carbassó. Després els passem per l'ou batut i després per pa ratllat.

Posem una paella al foc amb un fons generós d'oli. Esperem que l'oli estigui ben calent i hi posem els llibrets de carbassó. Primer els posem d'un costat i els deixem una mica fins que els veiem que s'han enrossit. Els tombem de l'altre costat. Els traiem en un plat amb paper de cuina perquè en xucli l'excés d'oli.

Si ho voleu prtendre a la feina com un tuper fred deixe-los refredar abans de tancar-los al tuper, perquè si no ho feu s'estovaran molt.

amanida d'albergínia escalivada

PER QUÈ NO?

Per què no batejar-ho com a amanida? De fet l'albergínia no és crua i està escalivada, però és un plat que mengem fred i és per això que ho he batejat com a amanida, com també podem dir "amanida de pasta" o "amanida d'arròs". Proveu-la és refrescant i boníssima i si compreu l'albergínia ja escalivada és un segon fer-la. Ja sabeu que jo us recomanao comprar plats elaborats de qualitat. Jo l'escalivada la compro en una parada al mercat que la fan boníssima, és casolana i és ben bé com si l'hagués fet jo a casa. El que em passa és que a casa jo no puc fer barbacoa... Si teniu la sort de trobar-ne una així no parareu d'inventar-vos plats amb l'escalivada. Com aquests altres d'aquí: entrepà d'ou ferrat i escalivada, torrades amb escalivada i anxoves, botifarra amb escalivada, puré d'albergínia amb pa pita, amanida de mongetes amb escalivada, pebrot amb olives o coca amb escalivada.

Fixeu-vos que jo miro per vosaltres, us he posat una recepta que no te gens de feina, ideal per l'estiu!

INGREDIENTS:

2 albergínies escalivades

12 daus de formatge feta

4 nous

orenga

oli

sal i pebre

Ja ho veieu quatre ingredients. 

Tallem l'albergínia a tires i l'amanim amb oli i sal. L'oli que no sigui escàs. En canvi de sal no us passeu que hi posarem el formatge feta. Hi molem una mica de pebre negre i espolsem orenga per sobre.

Per damunt hi posem els daus de formatge feta que li donen un gustet salat.

Esmicolem les nous i les tirem per damunt.

Ho deixem reposar una mica a la nevera perquè sigui ben fresquet i a menjar!

Si no trobeu albergínia escalivada ja feta, la podeu fer al forn. Unteu l'albergínia mb pell i tot amb oli y la poseu al forn a 200º durant 20 o 25 minuts. Fins que la punxeu ben tova fins a dins. La deixeu refredar una mica embolicada amb paper de diari i la peleu. I ja podeu fer la recepta normalment. També la podeu fer al forn un dia i l'endemà perparar l'amanida. Ja veieu que us ho poso fàcil!

amanida amb vinagreta de tomàquet

NOVES EXPERIÈNCIES

Uf, quina calor!! Si us plau una amanideta! Heu provat mai el fonoll en amanida? Doncs potser el seu gust anisat us inspira per fer-ne una de ben original. Jo avui he barrejat el fonoll amb tomàquet. D'aquí m'ha vingut la idea de preparar una vinagreta de tomàquet per amanir-la. No saps mai on vas a parar quan et poses a la cuina. Voleu més idees amb fonoll: macarrons amb fonoll, amanida amb fonoll i taronja, fonoll gratinat o sopa de peix amb fonoll.

INGREDIENTS:

1 cabdell

enciam de fulla de roure

1 tomàquet de cor de bou ben gros (si no en poseu 2)

1 tomàquet confitat

1/4 de fonoll

1 llauna de tonyina petita

1/2 alvocat

vinagreta de tomàquet:

1 tomàquet confitat

3 cullerades grans d'oli del tomàquet confitat

1 cullerada petita de vinagre de Mòdena

1/2 cullerada petita de mel



Rentem bé el tomàquet i el tallem a llunes.

Traiem la primera fulla del fonoll que sol tenir fils i tallem el bulb a làmines ben fines. No el farem tot, només una quarta part. Si en veieu poc en podeu posar una mica més.

Separem les fulles de l'enciam de fulla de roure, amb 5 o 6 en tindrem prou. Les submergiu en aigua per netejar-les bé i si te algun tros trencat el traieu. Centrifugueu les fulles fins que no hi quedi gens d'aigua.

Tallem l'alvocat pel mig. Deixem e pinyol a l'altre banda i el tapem amb paper film per utilitzar-lo en un parell de dies. Traiem la pell del que farem servir i el tallem a trossos.

Tallem el cabdell per la part de baix i en separem les fulles. Les tallem en un parell de trossos.

Posem en gràcia tots els ingredients de l'amanida, la tonyina i el tomàquet confitat a trossets

Posem tots els ingredients de la vinagreta en un pot de túrmix i ho triturem bé.

Condimentem l'amanida amb la vinagreta per sobre.

tallarines amb pesto rosso

CURIOSITAT

Vaig menjar un acompanyament de pesto rosso i em va picar la curiositat de saber què era això del pesto rosso. De fet el que vaig trobar per internet és que era una salsa de tomàquet amb formatge. Jo hi he fet aquesta versió a veure què us sembla. Si us agrada la pasta heu de provar els altres pestos: espaguetis amb pesto e pomodoro, espaguetis i mongeta tendra amb pesto o els típics espaguetis al pesto. I si us agrada el pesto podeu fer tot això que és ben variat: amanida de patates i tomàquet amb pesto, tallarines de carbassó i pastanaga al pesto, salmó en papillote amb salsa pesto o llenties amb pesto suau.

INGREDIENTS:

1 llauna de tomàquet triturat

2 trossos de tomàquet confitat en oli

1 cullerada de pinyons

1 cullerada de formatge parmesà ratllat

1 gra d'all

1 nou

oli

sal i sucre


Posem una olla al foc amb aigua abundant i quan bulli hi tirem els espaguetis i els fem el temps que indiqui l'envàs. Un cop cuits hi posem aigua freda per parar la cocció. Els escorrem just al moment de menjar-los.

Mentre en una paella hi posem un fons d'oli, just que cobreixi el fons i hi posem el gra d'all aixafat d'un cop de mà. Ho posem al foc i just quan l'all comença a ballar una mica hi tirem el tomàquet triturat. Ho amanim amb una mica de sal i una mica de sucre per treure l'acidesa. Deixem que es faci la salsa fins que veiem que canvia a un color més ataronjat, s'espesseix una mica i l'oli sura per sobre.
Aleshores l'apaguem.

En un pot de túrmix hi posem la salsa de tomàquet, el tomàquet confitat, els pinyons, el formatge ratllat i la nou i ho triturem tot plegat fins a aconseguir una salsa fina.

Servim els espaguetis escorreguts amb la salsa per sobre i si volem una mica més de formatge parmesà ratllat.

Un cop els espaguetis estan ben escorreguts els posem en una plàtera o a cada plat i hi posem la salsa pel damunt. Hi podem afegir una mica més de formatge parmesà ratllat per sobre si volem.