maduixes amb gingebre

SENZILLES

Les maduixes no volen massa preparació i son bones de totes maneres, a mi m'encanten! Però no cal que les preparem sempre igual. Teniu mil maneres de fer-les: maduixes amb menta, maduixes amb mascarpone, maduixes amb xocolata, maduixes al pebre o maduixes amb llima a la mousse de iogurt. En trobem practicament tot l'any ara. Son unes postres o un berenar perfecte. Proveu-les amb gingebre.

INGREDIENTS:

1/2 quilo de maduixes

1 tros de gingebre com el dit gros

2 cullerades soperes de sucre

1 llimona

Renten les maduixes amb aigua abundant. Les tallem a trossos.

Les posem en un bol i espolsem les cullerades de sucre per sobre. Ratllem el gingebre amb el ratllador més petit.

Exprimim la llimona damunt del bol, si veiem que te molt de suc potser en tindrem prou amb mitja.

Ho remenem tot plegat bé.

Ho podem fer una mica abans de dinar perquè tingui temps de marinar-se una mica.

llenties a l'estil hindú

LLENTIES

Hauríem de menjar llegum un parell de cops per setmana. No cal que les fem sempre de la mateixa manera. Moltes vegades el comprem ja cuit i el passem per la paella i potser és la manera que queda menys agraït. Podem preparar-lo de moltes maneres diferents tot i comprar-les ja cuit. La veritat és que comprar el llegum cuit és molt pràctic, t'estalvia molt de temps. Jo el compro així i el congelo en una bossa de plàstic, d'aquesta manera sempre en tinc a punt de menjar. Teniu moltes maneres de menjar les llenties per exemple, mireu: quinoa amb llenties, crema de llenties, llenties amb pesto suau, amanida de llenties i arròs. I avui podeu provar aquestes llenties amb sabor hindú, a veure què us semblen.

INGREDIENTS:

2 tasses de llenties pardines o 400 g de llenties cuites

1 ceba grossa

1 fulla de llorer

1 gra d'all petit

1 ramet de coriandre en fulla (en castellà cilantro)

1 cullerada de postres de cúrcuma

1 cullerada de postres de pebre vermell dolç

1 cullerada de postres de comí

Podem fer les llenties en una olla a pressió si la teniu. D'aquesta manera no cal remullar les llenties.

Les poseu directament a l'olla a pressió amb la meitat de l'olla plena d'aigua. La tapem i quan comença a donar voltes el tap ja la podem treure. Escorrem les llenties i les posem a coure de nou amb aigua freda. Penseu que l'aigua per coure el llegum ha de ser de mineralització dèbil, si la que us surt per l'aixeta és dura, te molta calç no la feu servir per coure llegum. Ara hi afegirem la fulla de llorer, la mitja ceba i sal per donar una mica més de gust a les llenties. A partir que comenci a donar voltes el tap comptarem 10 minuts i ja les podem treure del foc.

Si no teniu olla a pressió podeu posar les llenties a remullar la nit abans o al matí per cuinar-les al vespre. Les poseu a coure directament amb aigua freda, el llorer, la mitja ceba i sal. Un cop comencin a bullir les deixem a foc mitjà 25 o 30 minuts.

I com us he dit, també les podem comprar cuites.

Mentre les llenties es couen prepararem el nostre sofregit de caràcter hindú. Tallem la ceba a trossos molt petits. Una estona més tard quan veiem la ceba d'un color transparent hi afegim l'all trinxat i la cúrcuma, el comí i el pebre vermell dolç. Hi afegim després la meitat del ramet de coriandre tallat ben petit.

Un cop les llenties siguin cuites les afegim al sofregit amb una mica del seu caldo de bullir-les. Les deixem 10 minuts més que faci un xup-xup tot plegat a foc baix.

Finalment li posem la resta del ramet de coriandre trinxat que quedi fresc, sense coure i apaguem el foc.

Si enlloc de bullir 2 tasses de llenties en bulliu 4, tindreu la base per fer una crema de llenties al cap d'uns dies.

albergínies farcides de carn

PREFERIDES

Les albergínies son les meves preferides, ja us ho he dit d'altres vegades. És una de les meves debilitats del paladar. M'agraden de totes maneres, es poden guisar amb carn, soles o acompanyades d'altres verdures. Així farcides son indicades per la gent que no els agraden gaire. Però com sempre dic no renuncieu a menjar un producte encara que no us agradi molt. Busqueu la manera que se us faci agradable al paladar. Les podeu menjar de totes aquestes maneres: espaguetis amb albergínia, farcellets d'albergínia, gratinat d'albergínia i patates, albergínia oriental, volcà de verdures mallorquí, vedella amb albergínia o mandonguilles amb samfaina. 

INGREDIENTS:

1 albergínia 

75 g de carn picada

1 ceba petita

6 cullerades soperes de tomàquet triturat

4 cullerades de crema de llet

orenga, oli i sal


Encenem el forn al màxim. 

Mentre s'escalfa partim l'albergínia de dalt a baix. En traiem part de la polpa amb un ganivet, anem resseguint la pell i només en deixem un gruix com de mig centímetre. Tallem aquesta polpa a daus petits.

Pelem la ceba i la ratllem.

En una paella hi posem una mica d'oli i la carn picada a foc baix. Un cop veiem que ja no és de color vermell hi posem la ceba ratllada i els daus d'albergínia. Ho amanim amb una mica de sal i d'orenga. 

Al cap d'uns 7 minuts, quan veiem tot plegat ben cuit, veureu que ha reduit de volum i que està ben tou, hi afegim el tomàquet i una mica de sal i sucre. 

Un cop el tomàquet ja és cuit, ho veurem perquè ha agafat un color més ataronjat i l'oli ja sura per sobre, hi posem la crema de llet.

Farcim les albergínies amb tot això i les posem al forn a 150º durant mitja hora. Hi podem posar una mica de formatge ratllat per sobre si volem. 

Ja veureu que encara que l'albergínia sencera s'hagi de coure, com que te un gruix primet es fa en aquesta mitja hora i queda la mar de bé.

ratatouille en coca

DIBUIXOS ANIMATS

Us sona a dibuixos animats això de Ratatouille? Doncs teniu raó, van fer una peli que es deia així. Però la ratatouille en realitat és un plat francès que consisteix en verdura al forn: albergínies, pebrot, carbassó, ceba i tomàquet. Jo n'he fet una variant amb coca. Trobo que les verdures amb pasta de full o coca s'hi adiuen molt, no trobeu? Podeu mirar d'altres receptes amb verdura fetes d'aquesta manera: coca amb patates i tomàquet, coca de verdures, pastís de bledes, pastís salat de pasta filo o una quiche de porros.

INGREDIENTS:

1 paquet de pasta brisa

1/2 pebrot

1/2 carbassó

1/2 albergínia

1 ceba vermella

3 tomàquets cirerols

herbes

oli, sal i pebre


Encenem el forn a 180º de dalt i de baix.

Tallem les verdures a làmines ben primes. No cal pelar-les, només rentar-les bé.

Els tomàquets cirerols els partim per la meitat.

Estenem la pasta brisa i la posem damunt d'un paper vegetal a sobre d'una plàtera plana d'anar al forn.

Cobrim la pasta amb les làmines de verdures, les alternem i les posem ben posades una sobre l'altra. Finalment hi repartim els tomàquets cirerols partits pel mig.

Ho amanim amb sal, pebre i herbes tipus provençals: orenga, farigola, romaní i alfàbrega.

Hi posem un rajolí d'oli generós per tot arreu i ho enfornem. Ho deixem de 15 a 20 minuts. Vigileu-ho que no es cremi.

verdures al curri

ES NOTA

Es nota que m'agrada el curri. En poso en moltes receptes de les que faig. El vaig descobrir ja fa temps però és ara quan més l'utilitzo. Això em fa pensar que encara no he posat una recepta que feia a casa quan els nens eren petits, l'arròs amb xampinyons al curri. Un dia la posaré. Però ara anem per verdures, verdures amb curri, les acompanyarem d'arròs i ens quedarà un plat ben complet. El bròquil i la coliflor son les verdures d'hivern per excelència, mireu quantes maneres teniu de cuinar-les: verdura al vapor, pasta amb bròquil, flam de pastanaga amb coliflor i bròquil, crema de coliflor, quiche de bròquil, entre d'altres.

INGREDIENTS:

2 ramets de bròquil

2 ramets de coliflor

1 pastanaga

1 tros de carbassa petit

2 tasses d'arròs llarg

1 ceba

1 gra d'all

1 tros de gingebre de la mida del dit gros

1 cullerada de postres de cúrcuma

2 cullerades de postres de curri

1 pot de llet de coco o crema de llet


Posem un pot al foc amb 4 tasses d'aigua i sal. Hi posem l'arròs llarg. Quan veiem que bull abaixem una mica el foc i el deixem bullir tapat durant 15 minuts. Un cop fet l'escorrem.

Mentres podem anar pelant la pastanaga i la tallem a rodanxes que no siguin primes. Tallem la carbassa sense pell a daus grossos.

Separem els ramets de la coliflor i del bròquil.

Pelem la ceba i la ratllem. Pelem l'all i el trinxem. Si tenim un trinxador d'alls com el que podeu veure al lateral del bloc ens anirà millor. També pelem el gingebre i el ratllem amb un ratllador petit.

Posem una cassola fonda al foc amb un fons d'oli. Hi enrossim les verdures, primer la coliflor i el bròquil. Després hi afegim la pastanaga i finalment la carbassa.

Quan la verdura s'ha enrossit, veiem que està d'un color una mica torrat, hi afegim la ceba ratllada, l'all, el gingebre, la cúrcuma i el curri i deixem que es cogui tot plegat.

Quan veiem que la ceba ja no treu suc hi posem la llet de coco. Quan comenci a bullir abaixem el foc i ho deixem 10 minuts que faci xup-xup.

Fem un flam, omplint una tassa d'arròs, ho premem bé i el tombem en un plat fondo. Per damunt hi posem les verdures i la salsa.

marmitako de bonítol

ELS BASCOS

Un altre plat basc, un altre plat senzill, un altre plat amb molt protagonisme de l'ingredient principal. Aquestes son les característiques principals de la cuina basca. És pot fer amb bonítol o amb tonyina. Jo aconsello fer-ho amb bonítol, que normalment és un peix més petit i no acumula tants tòxics. El bonítol surt bé de preu i és un peix blau, el que vol dir que és molt saludable. D'altres receptes amb peix blau son: tonyina a la planxa, sardines al forn, sardines escabetxades o verat a la planxa. Per cert ara és la temporada de comprar un bon verat i unes bones sardines. El salmó també es un peix blau aquí teniu receptes amb salmó: salmó saltat, carpaccio de salmó, salmó amb pesto, salmó amb soja o salmó amb mantega.

INGREDIENTS:

1 bonítol d'un quilo fet a daus grossos

1/2 pebrot vermell

1 pebrost verd

2 patates grosses

1 ceba

1 fulla de llorer

1 gra d'all

1 cullerada de pasta de nyora o una nyora

1 cullerada de pebre vermell dolç



Renteu bé els daus de bonítol i traieu algun tros que veieu massa vermell si voleu.

Si no teniu polpa de nyora poseu primer un pot amb aigua i quan bulli hi poseu la nyora i apagueu el foc. Deixeu-la en remull fins que s'estovi i aleshores obriu-la i passeu-hi un ganivet per la part de dins de la pell per treure'n la polpa.

Tallem els pebrots a tires no gaire estretes. Pelem la ceba i la tallem a llunes amples.

Pelem les patates i les tallem esqueixant-les, com quam fem la sípia estofada.

En una cassola amb un raig d'oli que cobreixi bé el fons hi sofregim els pebrots verd i vermell i la ceba. Hi afegim la fulla de llorer i el gra d'all. Quan veiem que ja s'ha cuit hi afegim la polpa de la nyora i el pebre vermell dolç i de seguida les patates. Ho cobrim gairebé d'aigua, hi posem sal i ho posem al foc fins que trobem les patates ja toves, que les punxem i es trenquen.

Un cop les patates cuites és el moment de posar-hi els daus de bonítol. Els poseu que toquin el suc de la cassola, que els cobreixi gairebé. Els tombeu de l'altre costat i ja podeu apagar el foc, amb la mateixa calor el bonítol ja es cou, ja veureu que tendre us quedarà. Aquesta és la manera que no quedi eixut, si el deixeu al foc i el coeu es quan queda més ressec.

costellam de xai al forn

NO CAL SEMPRE A LA BRASA

Tenim la idea de menjar les costelles de xai a la brasa, amb allioli i patates fregides. Però també les podem rostir al forn i ben bones que queden. Com que és un tall molt melós queden fantàstiques. No porten gens de feina, només volen temps. Jo les vaig acompanyar amb uns moniatos, no sé si en trobareu ara, potser ja ha passat el temps. Us proposo d'altres acompanyaments per si un cas: patates gratin, pèsols estofats, pastanagues estofades o puré de patates amb alls tendres.

INGREDIENTS:

1 costellam de xai d'un quilo amb la pell i tot, sencer

2 grans d'all

2 cullerades d'oli

orenga, llavors de fonoll, comí, farigola i pebre negre

2 moniatos

estragó i sal


Encenem el forn a 180º. Hi posem els moniatos dins una plàtera sencers.

Preparem el costellam. Tallem, amb un ganivet ben esmolat, ratlles en diagonal en un sentit i en un altre per fer que ens quedin uns rombes d'un centímetre o centímetre i mig.

Barregem les espècies amb oli sal i pebre. Posem espècies en abundància. Trinxem els alls i ho barregem dins l'oli. Amb això untem el costellam. Ho podem fer amb les mateixes mans, fent un massatge. El dibuix dels rombes farà que les espècies i tot l'amaniment s'introdueixi per dins.

Posem el costellam en una plàtera de forn i ho tapem tot amb paper d'alumini. Ho posem al forn i ho deixem uns 35 minuts. Aleshores ho destapem i ho deixem torrar-se una mica  10 minuts.

Toquem els moniatos i quan estiguin ben tous ja estaran fets.

Servim el costellam tallant-ne un tros de dues barnilles per cap i ho acompanyem amb el moniato obert amb la mateixa mà i amanit amb sal, oli i una mica d'estragó.

fideuà

MENJAR FAST FOOD DE DIUMENGE

És un plat ràpid per preparar un diumenge. El secret es enrossir els fideus abans que res. Us explicaré com fer-ho correctament. Es pot fer amb gambetes petites, sípia i calamars. Si ho volem fer més complet hi posem gambes i escamarlans. El brou el podem fer nosaltres o comprar-ne un de fet de bona qualitat.

Amb un brou de peix comprat podeu fer ràpidament d'altres plats com: fideus amb cloïsses, arròs a la cassola o peix al forn amb llagostins. 

INGREDIENTS:

1 calamar petit

1 sípia petita

2 gambes

2 escamarlans

4 gambetes petites

175 g de fideus per fideuà

1 l de brou de peix

2 grans d'all

oli

per l'allioli:

1 ou

1 got d'oli d'oliva

1 gra d'all

1 pessic de sal



Agafem els alls, els aixafem amb la mà i els traiem la pell.

Tallem els calamars i la sípia a quadrats petits.

Aboquem el brou de peix en un pot i el posem al foc perquè estigui ben calent quan el necessitem.

Posem una paella plana al foc amb oli abundant i els alls aixafats. Esperem que l'oli s'escalfi i enrosseixi una mica l'all. Hi posem ara els fideus i abaixem el foc. Anem remenant perquè es torrin per tot arreu, s'han d'enrossir sense cremar-se, per això abaixem el foc i ho remenem continuament.

Un cop els fideus estan d'un color torrat els traiem de la paella amb un colador perquè s'escorri tot l'oli.

Posem de nou la paella al foc amb una mica d'oli i hi enrossim ara les gambes i els escamarlans. Els donem un saltat molt ràpid i ho traiem.

Ara hi posem la sípia i el calamar, els saltem fins que es tornen de color rosat i després comencen a saltar. Aleshores hi afegim els fideus de nou i el brou mica en mica perquè no perdi el bull. El foc ha de ser alt. Al cap de 5 minuts hi afegim les gambes i escamarlans amb el seu suc també. Els repartim bé per la paella.

Hem de deixar els fideus fins que estiguin cuits però no completament tous. Amb uns vint minuts en tindrem prou. Tasteu-los abans d'apagar el foc. Si veiem que està massa seca i encara no estan cuits els fideus hi podeu afegir una mica d'aigua.

Podem servir la fideuà amb un allioli.

espinacs a la catalana

TOT L'ANY

Els espinacs tot i ser una verdura de temporada en podem menjar tot l'any perquè també en trobem de congelats. Jo us aconsello que quan n'hi ha de frescos els gasteu així, son molt més gustosos. Només els heu de posar en remull un cop separades les fulles i canviar-los l'aigua un parell de cops, fins que veieu que ja surt neta i no s'hi veu gens de terra. Els espinacs estan molt a ran de terra al camp i normalment quan es reguen hi va a parar molta terra entre les fulles. És per això que els hem de rentar bé. Si tenim aquesta precaució ens quedaran boníssims i ja ho veureu que es couen molt més depressa que els espinacs congelats, que necessiten més temps. Aquí teniu altres plats amb espinacs, aprofiteu que ara n'és el temps: croquetes d'espinacs, crema de verdura, bacallà amb espinacs, cigrons amb espinacs o truita d'espinacs. 

INGREDIENTS:

2 manats d'espinacs

2 cullerades soperes de pinyons

2 cullerades soperes de panses

2 grans d'all

oli i sal



Tallem els tronxos dels espinacs perquè només aprofitarem les fulles. A mida que els anem tallant posem les fulles dins d'un bol ben gran ple d'aigua. Esbandim bé fulla per fulla i les posem en una escorredora.

Un cop així ben netes les tallem una mica perquè no quedin tan senceres.

En una paella ben gran hi posem un raig d'oli generòs i hi posem els espinacs. Els espinacs n'absorbeixen una mica d'oli però així també queden més gustosos i amorosos. Aquest és el seu secret, si veieu que s'ha begut tot l'oli, afegiu-ne una mica més, no cal que nedin en oli, però! Hi posem una mica de sal i els anem remenant amb el foc mitjà-baix.

Pelem els alls i els trinxem ben petits. Els posem dins la paella amb els espinacs.

Hi afegim les cullerades de pinyons i panses i ho deixem una mica més tot plegat per estovar els pinyons i les panses. Sempre a foc mitjà, si el poseu massa alt se us poden cremar els espinacs. Quan veieu les panses ja estovades, que han canviat de color podeu apagar ja el foc.