diumenge, 30 de novembre de 2014

pastís de bledes

ANTI DIETA

En aquest cas no podem associar les bledes a fer dieta. Aquest pastís de bledes fet amb pasta de full no és per menjar en cas de dieta. Però sí que us l'aconsello si no sou massa partidaris de les bledes. Proveu-les així i repetireu. Si teniu nens també pot ser una manera de menjar-les sense rondinar.








INGREDIENTS:

1 massa de pasta de full

1 manat de bledes

2 cullerades de pinyons

2 cullerades de panses

1 all

1 rajolí de nata per muntar

oli i sal


Posar una olla amb aigua i sal al foc fins que bulli.

Rentem bé les bledes perquè solen portar molta terra. Les podeu submergir en aigua abundant i després anar-les repassant una a una.

Un cop netes les tallem a tires, fent-ne 5 o 6 juntes. Les aboquem a l'olla un cop l'aigua bulli i les deixem 5 minuts.

Escorrem bé les bledes.

Encenem el forn a 200º.

Posem en una paella un rajolí d'oli i hi afegim l'all filetejat i els pinyons i les panses. Hi donem un parell de voltes al foc per tal que deixi anar tot plegat el seu aroma i hi aboquem les bledes ja cuites.

Ho deixem primer a foc baix 5 minuts i després apugem el foc i ho deixem 5 minuts més. Apaguem el foc i hi posem un rajolí de nata i ho remenem tot plegat. 

Estenem la pasta de full sobre d'un paper vegetal en una plàtera d'anar al forn. La punxem amb una forquilla per tot arreu per evitar que pugi quan es cogui.

Hi posem damunt les bledes ben repartides i posem la plàtera al forn. El forn ha d'estar encès només de la part de baix. Ho deixem fer-se durant 15 minuts i ja està. 
dijous, 27 de novembre de 2014

vano d'albergínia

L'ESTILISME

No estic gens a favor de l'estilisme fals a la cuina. Aquell estilisme que només busca l'estètica i sacrifica realisme. M'agraden les fotografies de receptes que es veuen naturals, reals i representen de manera fidedigne com quedarà el plat. Per tant si fas una recepta i a més et queda bonica és una doble satisfacció. Aquesta albergínia farcida en forma de vano fa molt de goig i a més és boníssima. Ja sabeu que les albergínies son la meva debilitat, m'agraden de totes maneres. Si sou d'aquests no deixeu de provar aquesta recepta. Aquí teniu altres receptes amb albergínies: espaguetis amb albergíniesfarcellets d'albergíniagratinat d'albergínia i patates o fins i tot un entrepà d'albergínia








INGREDIENTS:

2 albergínies

2 mató de mida individual

4 mitjos tomàquets secs en oli

12 tomàquets cherry

1 rajolí de nata per muntar

oli, orenga i sal


En primer lloc encenem el forn a 150º perquè es vagi escalfant.

Seguirem tallant les alberginies en forma de vano, sense acaba de fer els talls. Volem que ens quedi sencera a la part de la tija. Els talls han de fer una mica més d'un cm.

Agafem un bol petit i hi posem oli, un bon pessic de sal i força orenga. Ho barregem bé i amb un pinzell anem pintant dins els talls de l'albergínia a banda i banda. La pintem també per fora.

Un cop ben untada la posem al forn més aviat a la part alta a 150º, amb el forn encés de la part de baix. Ho deixem al forn durant 25 minuts.

Mentre les tenim al forn preparem el farciment. En un bol gran hi posem el mató i el desfem amb una forquilla. Tallem els tomàquets secs en trossos ben petits i els tomàquets cherry a rodanxes. Els afegim al bol. Hi posem un rajolí de nata per muntar i una parell de cullerades generoses de l'oli de conserva dels tomàquets secs. Ho barregem tot bé.

Un cop passats els 25 minuts traiem les albergínies del forn i, amb compte que cremen, les farcim. Obrim una capa una mica amb dues culleres i omplim la parta de dins i la tornem a tancar. Fem el mateix amb totes les capes. 

Un cop farcida la tornem a posar al forn durant 15 minuts més i ja està.
dilluns, 24 de novembre de 2014

escarola amb magrana

MAGRANES

No desprecieu aquesta amanida més bona del que sembla. Que no us enganyi el fet que es faci amb dos ingredients. La combinació és perfecta i l'all que no hi és però s'ensuma és espectacular. Ara és el temps de les magranes i comencem a trobar escaroles per tant teniu l'oportunitat de fer-la si voleu. Us l'aconsello us agradarà, veureu que és una recepta molt original. Les magranes lliguen molt bé  en les amanides. Proveu aquesta altra amanida amb magrana.








INGREDIENTS:

1/2 escarola

1 magrana

oli verge

sal gruixuda

1 gra d'all


Primer de tot busqueu un bol que sigui de terracota o de porcellana. Pelem l'all i el tallem pel mig. Ara l'untem tot al voltant del bol, com si untéssim una torrada.

Separem les fulles de l'escarola i les fem més petites. Les rentem bé i les escorrem del tot. Les podeu eixugar fins i tot amb paper de cuina perquè no ens hi quedi gens d'aigua.

Partim la magrana per la meitat i li donem cops amb una mà de morter per la part de la pell per fer caure els grans. Ho fem damunt d'un plat, d'aquesta manera ens hi cauran dins. Ja ho veureu que és més ràpid de triar la magrana d'aquesta manera.

Posem les fulles d'escarola al bol i damunt els grans de magrana.

Ho amanim amb un pessic de sal gruixuda ben repartit i un bon rajolí d'oli verge que és més gustós i en aquesta amanida hi va molt bé.


dimecres, 19 de novembre de 2014

calamars amb rossinyols

L'ÚLTIMA DE FILIPINES!

Jo crec que per aquest any ja està bé. Un gran any de bolets! Però aquesta serà ja l'última recepta de bolets, per aquesta temporada. Senzilla i amb rossinyols que són molt gustosos per fer amb suc i que tenen una textura bastant ferma. Ràpida i bona ja ho veureu. Teniu altres receptes per fer amb rossinyols: fricandó amb rossinyolscigrons amb rossinyolscrema de bolets o arròs de costella i conill.






INGREDIENTS:

2 calamars

1 ceba tendra

1 tomàquet madur

250 g de rossinyols

sal, pebre i oli



Netegem els calamars i els fem a rodanxes gruixudes. Pelem la ceba i la fem a llunes primes. Pelem el tomàquet, el tallem pel mig. Li traiem les llavors i el fem a daus petits. Netegem els rossinyols, els traiem el peu que porta terra i hi passem el dit mullat per endur-nos la brutícia que puguin portar. No els submergiu mai en aigua. Els bolets són com una esponja i s'aigualiran si ho feu.

Posem una paella al foc amb un fons d'oli i quan sigui calent hi afegim els calamars.

Un cop es tornen de color rosa hi tirem la ceba. Quan veiem que la ceba s'ha tornat transparent hi posem els daus de tomàquet. Ho condimentem amb sal i pebre i deixem que el tomàquet perdi una mica del seu suc.

Hi afegim els rossinyols i ho saltem tot plegat fins que s'estovin una mica. Saltar-ho vol dir passar els aliments que toquen la paella cap a dalt i els que hi havien a sobre cap baix perquè es facin tots per un igual. Hi ha qui ho fa amb el mànec amb molta gràcia i ho enlaira cap amunt i tot. Si no ho domineu tranquils perquè ho podeu fer igualment amb una cullera de fusta.



diumenge, 16 de novembre de 2014

estofat

ESTOFAR
Estofar vé de la paraula antiga "estubar". En realitat es tracta d'això, de coure a foc lent una carn, una sípia, etc per tal que s'estovi i es cogui tapada amb el seu propi suc. És una cocció llarga, per tant les presses no ens ajuden. Si teniu una olla exprés, però, podeu escurçar el temps de preparació d'un estofat. "Jo no tinc temps", però escolteu-me una cosa, el que té de bó un guisat així és que el deixes al foc i ell va fent mentre tu pots fer altres coses. Imagineu-vos que el feu al vespre i es va coent mentre veieu la tele. L'endemà el tindreu fet i us el podeu menjar per dinar, per sopar o prendre'l en una carmanyola a la feina. No us n'adonareu! Podeu fer també altres guisats estofats: gulashestofat de porc al vi negre, o sípia estofada






INGREDIENTS:

300 g de carn magra de porc  o de coll de vedella tallada a tacos

2 patates

2 pastanagues

100 g de pèsols

1 fulla de llorer

1/2 cabeça d'alls

1/2 ceba

1 tomàquet madur

1/2 tassa de vi negre

oli i sal


Posem un fons d'oli en una cassola fonda. Trieu una cassola que no sigui plana per fer l'estofat, volem que es cogui amb el seu suc i que estigui tot cobert, si és plana és més difícil que quedi cobert. Fins i tot ho podeu fer directament en una olla.

Salpebrem la carn i quan l'oli de la cassola estigui calent la rostim de tots costats.

Hi afegim el llorer i els alls mentre l'enrossim.

Pelem la ceba i la fem a quadrats petits. La posem dins la cassola.

Ratllem el tomàquet i l'afegim dins quan la ceba ja sigui transparent.

Un cop passin uns 5 minuts hi afegim el vi. Ho deixem 10 minuts, fins que veiem que el vi s'ha reduit.

Pelem la patata i la pastanaga i la tallem a quadrats no gaire petits. L'últim tros que fem de la patata l'hem d'esqueixar, no tallar. Hem d'estripar la patata, d'aquesta manera, mal tallada, la patata es desfà i espesseix el suc. L'afegim a la cassola i ho cobrim amb aigua. Ho condimentem amb sal i ho deixem ara tapat que faci el xup-xup a foc suau 30 minuts.

Passat aquest temps hi afegim el pèsols i ho deixem 10 minuts més. Després apaguem el foc i si us ho mengeu el mateix dia deixeu-ho reposar almenys uns 10 minuts. Això serveix perquè la carn es relaxa, com si diguèssim i deixa anar el seu suc. Si us ho mengeu l'endemà encara ho trobareu més bo.




dijous, 13 de novembre de 2014

escudella barrejada vegetal

ÉS UN MIRATGE?

És un miratge o va venint l'hivern. Ja no sabem si fa fred o torna el bon temps. Malgrat tot, voleu una sopeta ja? Teniu nostàlgia de la cullera i el plat soper? Fins ara només utilitzavem la cullera per menjar gaspatxo. Doncs això s'ha acabat, traieu la pols dels plats fondos i prepareu aquesta sopeta amb llegum i tot. Teniu altres sopes amb llegum, pasta i verdures si voleu: sopa ràpida o escudella barrejada tradicional.







INGREDIENTS (per a 4 persones)

1 pastanaga 

1 porro

1 fulla d’api

1 xirivia

1 nap

1 patata petita

 1 tros de col o 4 o 5 bledes o 1/2 manat d’espinacs

1 tassa d'arròs i fideus gruixuts barrejat

1 tassa de cigrons cuits

1 ceba petita

1 tomàquet 


Posem una mica més d'un litre d’aigua en una olla al foc. Hi afegim sal.

Pelem les verdures pel caldo: patata, pastanaga, nap, xirivia, porro i api. Vigilem de netejar bé el porro perquè porta terra dins de vegades. Les posem senceres a l’olla. Les deixem bullir 20 minuts.

Rentem les fulles de la verdura que trieu col, bledes o espinacs i les fem a talls ben petits mentre es fa el caldo.

Passat els 20 minuts escorrem les verdures, reservem la patata i la pastanaga i tornem a posar el caldo sol al foc.

Afegim els fideus, l’arròs, els cigrons i la verdura tallada a l’olla. Ho deixem 10 minuts.

Mentre ratllem el tomàquet i pelem la ceba i la tallem a trossos petits.

En una paella posem una mica d’oli i la ceba i la sofregim fins que es faci tova. Hi afegim el tomàquet ratllat i hi posem una mica de sal i sucre. Quan veiem el tomàquet d’un color més taronja o el veiem que ja s’ha compactat l’apaguem i el tirem a l’olla.

Ho deixem 10 minuts més i apaguem el foc.

Hi afegim la patata i la pastanaga tallades a daus.

dilluns, 10 de novembre de 2014

croquetes de ceps

CEPS SECS

"Ceps secs" sembla un embarbussament! El que us volia dir és que el normal és que trobem ceps secs tot l'any a la botiga. Els frescos són més cars de veure excepte que tingueu la sort de caçar-los al bosc! Però crec que els ceps secs guanyen en sabor, no ens ha de saber greu fer-ne servir perquè són molt gustosos i alegren moltes receptes, les fan més intenses. Per tant per fer aquesta recepta no us en calen de frescos i la podreu fer tot l'any. A més amb poca quantitat en teniu prou, encara que vagin cars no us suposarà molta despesa fer aquestes croquetes ja ho veureu. Teniu altres receptes per fer amb ceps secs: rissotto de carbassa i cepstallarines amb ceps o puré de patates i bolets.






INGREDIENTS (per a 4 persones):

50 grs de ceps secs

1/2 porro

1 ceba petita

3 cullerades soperes de farina

1/2 litre de llet

1 ou

¼ de pa ratllat



Posem un cassó al foc amb la llet i els ceps secs al foc. Un cop la llet sigui ben calenta ho retirem del foc i deixem que es remullin els ceps almenys durant 10 minuts. Volem que s’hidratin i a més la llet ens agafarà el gust dels ceps.

Mentres pelem la ceba i el porro i els ratllem. Posem una paella al foc amb una mica d'oli i fem aquestes verdures a foc mitjà fins que siguin toves. Hi posem una mica de sal.

Un cop els ceps ben hidratats els tallem a bocins petits amb un ganivet sobre d’una fusta.

Els afegim a la paella i hi posem una mica de sal i força pebre negre. Hi donem un parell de tombs.

Després hi posem les cullerades de farina i la deixem que es cogui una mica abans de posar-hi la llet. Quan hi afegim la llet ho condimentem de nou amb una mica més de sal.

Ara ja és qüestió de paciència, apugem el foc i anem remenant i remenant fins que la massa ens quedi compacte.

Ho traiem del foc i ho deixem refredar. Un cop la massa freda, en fem boles de la mida d’una cullerada. Per fer-les anirà bé que ens humitegem una mica les mans, d’aquesta manera la massa no s’ens enganxarà a la mà.
Un cop tenim les croquetes fetes les passem per ou batut i després per pa ratllat.

Les fregim en oli abundant que les cobreixi per tot arreu. L'oli ha ser molt, molt calent, si no les croquetes es desfan. No en fregiu moltes alhora perquè aleshores baixa la temperatura de l’oli i el fregit no surt cruixent.

Les podeu fer el dia que tingueu temps i guardar-les al congelador abans de fregir-les. Les tindreu a punt per qualsevol dia que les necessiteu. Quan les vulgueu fer no les deixeu descongelar, només deixeu-les de 5 a 10 minuts a temperatura ambient.


dimecres, 5 de novembre de 2014

patates farcides de carn i rovellons

ROVELLONS

La veritat és que els rovellons no m'entusiasmen. Els que venen de boscos més baixos solen ser més gustosos. Però moltes vegades arriben a la botiga rovellons que son bastant aigualits. Però, són fantàstics per cuinar carn, ho reconec. Proveu aquesta recepta original de patates farcides, us encantarà. No porta tanta feina com sembla, ja ho veureu. Si us agraden els rovellons també podeu fer aquesta recepta de fricandó de rap o aquest puré de patates i bolets fet amb rovellons.







INGREDEINTS:

4 patates

100 grs de rovellons

1 gra d'all

3 branquetes de julivert

1 cullerada de postres de conyac

150 grs de carn picada de vedella i porc

1 ceba petita

2 tomàquets

farina

1 raig de vi blanc

1 got de brou

oli, sal i pebre


Busquem les patates de la mateixa mida. Han de ser més aviat petites perquè es coguin bé, però no massa petites, si no us costarà molt buidar-les. Les pelem i amb l'ajuda del ganivet i una cullereta les anem buidant de dins, deixant només les parets del voltant, no cal que siguin les parets molt primes.

Triem els rovellons, els netegem passant un dit humit per treure'n la terra. Recordeu de no posar-los mai en remull o rentar-los sota un raig d'aigua. Els tallem a trossos petits.

Posem una paella al foc amb una mica d'oli i hi posem els rovellons. Els salem una mica. Trinxem ben petit l'all i el julivert i ho posem a la paella. Un cop veiem que els rovellons ja han fet el suc i se l'han tornat a beure ja podem apagar el foc.

En un bol barregem la carn trinxada amb el conyac, una mica de sal i pebre i els rovellons.

Farcim les patates amb la barreja de carn fins quedar una petita muntanyeta per fora. Passem per farina la part de la carn perquè quedi enganxada i no es desprengui.

Posem un pot fondo al foc amb oli abundant. Quan l'oli sigui ben calent hi posem les patates de dues en dues perquè no se'ns refredi l'oli i fregeixin a bona temperatura. Deixeu-les que es facin una mica rosses.

Mentres en una cassola petita hi posem la ceba tallada ben petita amb un fons escàs d'oli. Un cop cuita, que es vegi transparent hi posem els dos tomàquets ratllats i un pèl de sal i sucre. Un cop els veiem cuits, que ja han canviat de color, hi afegim una cullerada de postres de farina i un raig de vi i deixem que s'evapori.


Hi posem el brou. Tapem la cassola i ho deixem a foc molt baix 10 minuts.