dorada al forn

ELS GALLINERS AQUÀTICS

Bé, en realitat són galliners sense gallines. Es tracta de granges de peix. S'engreixen dorades i llobarros en gàbies al mig del mar. Així s'enten que a les parades del mercat i al super hi trobem aquests peixos que en diuen de ració. Tots son de la mateixa mida, tenen una mida adequada per una persona. El funcionament és com una granja, se'ls dona pinso i se'ls engreixa i quan fan el pes els treuen del mar. No cal dir que el gust els canvia lleugerament, les dorades o llobarros salvatges tenen un gust més de mar, els altres son una mica més farinosos. Però també ens els podem menjar, sobretot perquè surten molt més econòmics. Avui us proposo una recepta molt ràpida, tan que amb el temps que trigueu a llegir la introducció en podeu fer dues. És broma!

INGREDIENTS:

2 pastanagues

6 alls tendres

2 dorades de ració (pesen uns 300 grams, demaneu-les netes de dins per fer al forn)

1 dent d'all

ramet de julivert

un raig de vi blanc

oli i sal

romaní fresc (si en teniu, no és indispensable)



Engeguem el forn perquè s'escalfi a 220º.

Mentre s'escalfa el forn passarem una mica d'aigua per l'interior de la dorada per treure-li la mica de sang que els queda per dins. La deixeu que s'escorri bé, ho podeu fer també amb un paper menage.

Pelem les pastanagues i els alls tendres. Un cop pelades  les pastanagues continuem passant el pelador per extreure'n tires ben fines. Un cop pelats els alls tendres els deixem sencers, però si son massa gruixuts els partim pel mig de dalt a baix.

Posem les dorades en una plàtera d'anar al forn. Les amanim amb oli i sal i una mica de romaní fresc, no gaire. Les deixem al forn 5 minuts a 220 º.

Mentre tenim les daurades al forn posem l'all i el julivert junt amb un raig de vi blanc en un pot batedor i ho passem pel turmix.

Quan traiem les dorades del forn al cap de 5 minuts hi afegim la barreja del vi blanc i  els alls tendres i les pastanagues.  Les deixem uns 7 minuts més, hem de sentir olor de peix cuit i sobretot que no es torrin, que ens quedaran massa cuites.

farcellets d'albergínia

M'AGRADEN DE TOTES MANERES

Suposo que tohom te algun producte que li agrada fet de qualsevol manera. A mi això em passa amb les albergínies, m'agraden amb tot i com siguin.

Avui les farem protagonistes d'un primer plat, un plat ràpid i fàcil. També podem provar de fer un gratinat d'albergínies , ara que vé el fred. Per fer aquest gratinat necessitareu més temps, però per la d'avui en teniu prou amb 15 minuts. Espero que gaudiu d'aquesta recepta original.

INGREDIENTS:

1 albergínia gran

1 mozzarella fresca

una mica de formatge parmesà ratllat

mel

sal


Netegem bé les albergínies, no cal que les pelem. Tallem la part de la cua i la part de la punta. Les tallem a llesques de dalt a baix més o menys de 0'5 cms. No us amoineu, la qüestió és que no siguin ni molt primes ni massa gruixudes.

Les submergim en un recipient amb aigua amb sal abundant. Això els hi treu amargor.

Engeguem el forn al màxim perquè s'escalfi.

En una paella hi posem oli que cobreixi bé el fons. Escorrem bé les albergínies, si és necessari amb un paper de cuina. Les posem a la paella quan l'oli sigui ben calent. Les fregim d'un costat i de l'altre. Les traiem i les deixem sobre de paper de cuina perquè deixin anar l'excés d'oli.

Traiem la mozzarella de la bossa i la deixem que escorri una mica. La tallem a talls no gaire gruixuts.

Agafem un tall d'albergínia i a sobre hi posem una mica de sal i una mica de parmesà ratllat, ho tapem amb un tall o dos de mozzarella segons vosaltres veieu. Emboliquem el tall d'albergínia fent un rotllet i l'enganxem amb un escuradents. Feu el mateix amb tots els talls d'albergínia.

Agafem una plàtera d'anar al forn i hi posem els rotllets d'albergínia repartits. Els posem al forn just 5 minuts, només el temps necessari perquè la mozzarella es desfaci una mica.

Un cop trets del forn agafem una cullereta petita i la poseu dins el pot de mel. La traieu i quan veieu que el raig no sigui massa gruixut, deixeu que degoti per sobre dels rotllets de les albergínies. La mel li dona la gràcia a aquest plat.

Altres receptes amb albergínia: entrepà d'albergínia , albergínia oriental , espaguetis amb albergínia , escalivada express.

fricandó de vedella amb mandonguilles i bolets

ELS PLATS DE L'ÀVIA

Avui una recepta per quedar bé, un plat de diumenge. El fricandó és un  plat típic de la cuina catalana. N'hi ha moltes varietats amb diferents acompanyaments  (fricandó de vedella amb albergínies) però la base i l'elaboració sempre és la mateixa. No us ho poso tant difícil i podeu comprar les mandonguilles fetes en una carnisseria de confiança, no les compreu al super que no valen res. Ho sento però haureu d'anar al mercat. Va vinga, que un dia és un dia, feu-ho com una distracció...va tontos que us agradarà!! Per cert si ja heu sortit a collir bolets us podeu estrenar amb aquest plat o amb altres receptes de bolets com puré de patates amb bolets , quiche de bolets amb salsa de piquillo , tallarines amb ceps , crema de camagrocs .

INGREDIENTS:

250 grs de carn de vedella tallada prima per fer fricandó, pot ser culata o llata mateix.

6 mandonguilles

1 pot petit de bolets variats o bolets naturals si heu tingut sort

1 ceba molt petita

1 tomàquet petit

1 tassa de café de vi blanc

1 tassa de café de brandy

farigola seca o una branca de farigola fresca

una mica de farina

oli i sal


En una paella no gaire ample hi posem oli abundant i el deixem que s'escalfi molt. Quan estigui ben calent hi fregim les mandonguilles, primer d'un costat i després de l'altre. Les traiem i les deixem en un plat. Aprofitarem una mica d'aquest oli per fregir la carn.

Agafem els talls de vedella i els hi posem una mica de sal i els enfarinem, d'un costat i de l'altre. Espolsem l'excés de farina que hagi pogut quedar sacsejant-los.

Agafem una cassola petita i no gaire fonda i hi posem un fons d'oli, del mateix on hem fregit les mandonguilles. Anem fregint els talls de carn per un costat i per l'altre. Si no ens caben tots alhora els fem per tandes.

Un cop fregits els talls hi posem la ceba ratllada. Si la carn se'ns ha enganxat una mica al fons, molt millor, tot això donarà gust al fricandó. Quan la ceba s'hagi cuit, veureu que es posa més transparent hi posem el vi i el brandy. Deixem que es redueixi a foc alt i hi posem el tomàquet ratllat. En aquest moment hi posem la branca de farigola, o la farigola seca en pols i una mica de sal. Quan el tomàquet estigui cuit hi afegirem els bolets ben escorreguts i esbandits i les mandonguilles. Hi posem aigua fins que quasi ho cobreixi tot. Ho deixem a foc alt fins que l'aigua arrenqui el bull i aleshores el baixem del tot i tapem la cassola. El deixem fent xup-xup durant 15 o 20 minuts.

croquetes de botifarra negra

MÉS CROQUETES

Després de les croquetes de pollastre que són els típiques vaig posar al bloc d'altres croquetes no tan vistes com les croquetes de camembert o les croquetes d'espinacs. Avui toca el torn a unes croquetes molt originals. M'encanten les croquetes, perfectes en aperitiu com a primer plat o fins i tot com a plat principal en un sopar. Si les feu quan tingueu temps i les congeleu, és converteixen en una solució per un àpat improvitzat que és molt ràpid de fer.

INGREDIENTS:

200 grs de  botifarra negra

1/2 carbassó

1 ceba petita

3 cullerades de farina

3 gots de llet


Per fer unes bones croquetes sempre hem de seguir el mateix procediment.

Ratllem la ceba i el carbassó (carbassó només en aquest cas de les croquetes de botifarra negra), amb la mida de ratllador gran, no el de formatge. Posem una paella al foc amb una mica d'oli i fem la ceba i el carbassó fins que estigui tou a foc mig. Hi posem una mica de sal.

Mentre tallem la botifarra negra en daus petits.

Quan la ceba i carbassó ja estan tous hi afegim la botifarra i la deixem que es desfaci.

Quan la botifarra està ben barrejada amb la ceba i el carbassó hi posem la farina i li donem un parell de voltes perquè es cogui. Després hi posem la llet i hi afegim sal.

Ara ja és questió de paciència, apugem el foc i anem remenant i remenant, fins que la massa setà tota unida, fins que quan remenem ens ho emportem tot junt. Això vol dir que la farina ja s'ha cuit i hem fet una massa compacte.

Ho traiem del forn i ho deixem refredar. Si ho poseu en un plat pla i ho tapeu amb paper film ho podeu deixar a la nevera per fer les croquetes l'endemà.

Quan la massa estigui freda es poden fer les croquetes. Es fan boletes, o croquetes llargues, com vulgueu. Les passeu per ou batut i després per pa ratllat. Un cop fetes les podeu congelar o fregir en oli abundant que les cobreixi per tot arreu. L'oli ha d'estar molt, molt, calent sinó el que passa és que es desfan les croquetes.

Acompanyades d'una bona amanida, boníssimes!

amanida amb figues i pernil

TEMPORADA DE FIGUES

L'any passat per aquestes dates vaig posar unes saboroses postres amb figues: figues amb xocolata. Aquest any farem una amanida al temps de les figues. Amanida original i senzilla. Les figues queden molt bé a les amanides, no cal pelar-les, sobretot, però, compreu-les fresques, que no tinguin la pell arrugada.

INGREDIENTS:

enciam de fulla de roure

4 figues

2 talls de pernil ibèric

oli i vinagre de módena


Agafem l'enciam el netegem bé i l'escorrem. Quan estem segurs que no te gens d'aigua el posem en una plàtera. Tallem les figues en quatre trossos i tallem el pernil a trossos llargs i en posem un tros a cada figa.

Amanim amb oli i vinagre al gust ben batut i després tirat per sobre.

espaguetis amb mongeta tendra

M'AGRADEN ELS MATRIMONIS DE CONVENIÈNCIA

Un descobriment de plat! El vaig veure en un programa a la tele. Es veu que és un plat comú a les llars milaneses. Als italians els encanta barrejar pasta amb verdures i aquí no en tenim massa costum. Jo ja us n'he donat forces exemples: macarrons amb espàrrecs i alls tendres, spaguettis amb esbergínia, tallarines amb carbassa, macarrons amb coliflor gratinats, macarrons amb carxofes, macarrons amb bledes ... m'encanten aquests matrimonis de conveniència, són molt sans. En aquest cas els espaguetis que vaig fer eren integrals, millor impossible. La manera de fer la recepta fa que al coure la pasta en la mateixa aigua que la verdura a més s'impregni del gust de la mongeta. Boníssim, proveu-ho.

INGREDIENTS:

100 g d'espaguetis (aproximadament, es tracta de posar menys pasta que normalment)

2  patates no gaire grans

200 g de mongeta tendra del cuquet

salsa pesto


Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal. Mentres triem les mongetes, tallem les dues puntes i les deixem senceres. Pelem les patates i les tallem a quadrats no gaire grans.

Quan l'aigua bulli hi tirem la verdura.

Mentre podem fer la salsa pesto. Posem tots els ingredients a la batedora i ho triturem.

Quan faci 15 minuts de la verdura hi tirem els espaguetis dins la mateixa aigua i ho deixem el temps que indica l'envàs.

Un cop cuits els espaguetis ja es pot escorrer tot. Si les patates s'han desfet una mica no passa res, queden fins i tot millor així.

Posem la pasta i verdura ja escorreguda en una plàtera i hi ho amanim amb la salsa pesto.

pastís de galetes

HAPY HAPY TO YOU

No, no m'he equivocat, aquesta era la versió que feiem a casa, això de birthday no entrava dins del nostre vocabulari. Quan anava de visita a Barcelona a veure la iaia ella ens feia aquest pastís, és una recepta familiar. En fi, avui us presento el pastís d'aniversari dels meus fills. És el que portaven a escola quan eren petits. I triomfava, eh! que el Pau va fer un sopar amb ex alumnes del cole i encara se'n recorden... Doncs dedicat a la Núria que segueix el bloc i estava esperant aquesta recepta, un petó.

INGREDIENTS:

5 cullerades soperes de nesquick o un café doble carregat  (segons si voleu fer una versió adulta)

1 paquet de galetes marbú dorada (són les que van millor)

1 got de llet

1 paquet de mantega

1 rajola de xocolata negra de nestlé postres per desfer

el que vulgueu per guarnir 

Traiem la mantega de la nevera. La necessiten tova per poder untar les galetes i que no es trenquin. Aquest és el truc principal.

Agafem un pot amb aigua i busquem una tassa que hi càpiga a dins o un altre pot més petit per poder fondre la xocolata. Tallem la rajola de xocolata a bocins. Posem el pot amb aigua al foc, i a dins la tassa amb la xocolata, una esquitxada d'aigua i una cullerada de mantega. Sense que l'aigua arribi a bullir anem remenant la xocolata fins que estigui completament desfeta. Reservem el pot amb la tassa a dins perquè es mantingui calenta però fora del foc.

Agafem un plat fondo ample i hi posem una mica de llet amb les cullerades de nesquick. S'hi voleu fer una versió més adulta hi podeu posar café només o café amb brandy o amb una mica de baileys.

Remenem bé la llet amb el nesquick i comencem mica en mica a sucar galeta a galeta. Si les deixeu totes en remull es desfan. La manera de sucar-les és ràpida, primer un costat i li donem la volta perquè es suqui l'altre i la traiem. 

Un cop sucada hi posem mantega per una cara. Suquem una altra galeta i tapem la part untada de mantega amb aquesta i untem l'última galeta amb mantega. En suquem una altre amb llet l'afegim a la tira que ens va quedant i li posem mantega. Així amb totes les galetes que vulgueu fer, anar formant com aquest braç de gitano.

Necessiteu una plàtera llarga per posar-ho. Un cop fet tot el braç, ens quedarà com un paquet de galetes però en mig de cada galeta hi haurem posat mantega.

Finalment es cobreix amb la xocolata fosa per tot arreu i es guarneix amb lacasitos, cagarrutes de xocolata o el que vulgueu.

Es posa a la nevera almenys una hora i a l'hora de tallar es fa al biaix, perquè el tall parteixi les galetes i ens quedi un plat on es veurà una ratlla de galeta i una altra de mantega succesivament. Si no m'heu entés heu de tallar en la direcció que vaig dibuixar amb la canya.

Ben fred, deliciós!!

rap al vapor amb all i oli de tomàquet

PEIX BULLIT

Ja sabem que el peix bullit fa malalt, però jo us demano que descobriu el peix al vapor. El rap per exemple queda molt bó al vapor, conserva tot el seu gust i la textura queda agradable. Si el feu amb patates i pastanaga amb un raig d'un bon oli ja n'hi haurà prou per assaborir-lo bé. Avui, però, li farem una salsa per acompanyar-lo i que ens quedi un plat menys de malalts.

INGREDIENTS:

2 talls gruixuts de rap

2 patates mitjanes

per l'allioli de tomàquet:

2 dents d'all

1 tomàquet madur petit

unes branques de julivert

 maionesa

Ja sabeu que per coure al vapor necessitem una vaporera. Són molt barates, la podeu veure en el lateral de la pàgina.

Agafem una paella petita i hi posem el tomàquet i una dent d'all gran sense pelar. Ho anirem tombant perquè es torri per tot arreu. Serà com si ho escalivéssim. Ho podeu fer amb flama aguantant amb unes pinces també.

Posem una cassola al foc que tingui una tapa que s'ajusti. Hem de comprobar que la vaporera se'ns hi adapta bé també.

Omplim la part de baix de la cassola d'aigua, el nivell serà fins que toqui el fons de la vaporera, no ens ha de sortir aigua per sobre però tampoc n'hi hem de posar poca. A dins de l'aigua hi posem una dent d'all i una branca de julivert, això donarà un cert aroma al vapor.

A sobre de la cistella del vapor hi posem les patates pelades i tallades a rodanxes primes. Volem que es cogui tot al mateix temps i la cocció del rap és molt ràpida. Ho posem al foc i quan bulli comptem uns 7 o 10 minuts i ja estarà cuit. Per saber-ho destapem i punxem les patates per veure si ja son toves i observem si la carn del rap ja s'ha desenganxat de l'espina.

Mentres fem una maionesa, amb un got no gaire gran d'oli.  Un cop feta hi posem l'all escalivat pelat i el tomàquet també pelat. Hi afegim un parell de branques de julivert ben esmicolades i ho passem tot plegat pel turmix. El resultat és com un allioli suau amb tomàquet. Proveu-la perquè és ideal per acompanyar peix, musclos, llagostins...