amanida d'espinacs

AMANIDES TAMBÉ A L'HIVERN

Amanida a l'hivern? No que fa fred! Jo no en faig d'amanida a l'hivern.

Encara que faci fred, les amanides poden ser entrant si després hi tenim un bon plat més contundent. Per exemple davant de llenties o d'un estofat de vedella o d'un risotto mateix.

A més aquests dies que venen que menjarem molts menjars greixosos, sempre pot ser un recurs per un sopar lleuger amb amics, amb un pa amb tomàquet i pernil o unes torrades amb foie o una taula de formatges.

INGREDIENTS:

1 manat d'espinacs (també en podeu comprar una bossa amb espinacs ja triats)

50 grs de pernil ibèric

15 tomàquets petits

oli de pinyons:

30 grs. de pinyons aprox

oli


Primer de tot posem oli en una paella petita, oli abundant. Quan l'oli està ben calent hi tirem els pinyons i els anem remenant. Quan comencin a canviar de color apaguem el foc i els deixem dins de l'oli.

Agafem els espinacs i els triem bé, aprofitant només les fulles que estiguin senceres i siguin ben tendres. Els rentem bé perquè tenen molta terra i els escorrem fins que no els quedi gens d'aigua.

Posem els espinacs en una plàtera, a sobre hi posem els tomàquets petits i el pernil tallat a trossos petits
i quan l'oli estigui més fred el tirem per sobre l'amanida junt amb els pinyons.

croquetes de Santa Teresa

CUINA D'APROFITAMENT

Què sou vosaltres, de comprar baguettes o barra tipus gallega? Jo la veritat és que m'he aficionat a les barres tipus gallegues o artesanes. És un pa que dura més i es conserva tou més temps. La baguette s'asseca de seguida, només permet menjar-se el mateix dia.

Per fer aquesta recepta heu de ser dels que compreu pa gallec i que no en mengeu gaire. Es tracta d'aprofitar aquella mitja barra de pa que ha quedat sense menjar i ja està seca. És una recepta familiar que em recorda la infantesa també.

No en tinc ni idea del per què del nom croquetes ni se què hi te a veure Santa Teresa en això. Posats a inventar podriem dir que eren uns postres que feien als convents de les Tereses. Què passa? Si non e vero e ben trovato! No em demaneu que accentui en italià que prou feina tinc en català.

INGREDIENTS:

1/2 barra de pa sec

1 ou

1 barra de canyella

canyella i vainilla en pols (si no teniu vainilla en pols que és més difícil de trobar no passa res)

2 cullerades de sucre

2 tasses de llet

sucre glass


En un pot posem la llet al foc amb la barra de canyella, les dues cullerades de sucre, 2 culleradetes de canyella en pols i dues de vainilla en pols. Quan arrenqui a bullir la llet ja es pot apagar i es deixa una mica que agafi el gust de la barra de canyella.

Mentrestant s'agafa la barra de pa i es talla a llesques no massa primes. Les posem en una plàtera fonda . Agafem l'ou i el batem en un plat fondo.

Un cop la llet ja estigui la tirem per sobre de les llesques de pa i les tombem dues vegades perquè s'empapin de llet per tot arreu. Les posem en un plat quan estiguin ben sucades. No les deixeu massa que es desfarien.

Després es posa una paella al foc amb oli, que cobreixi el fons. Mentre s'escalfa l'oli anem rebossant les llesques en l'ou. Quan l'oli estigui calent les fregim per un costat i després per l'altre.

Quan es treuen es posen en paper de cuina perquè absorbeixin l'excès d'oli. Després es posen en una plàtera i quan es refredin s'hi tira sucre glass per sobre. Què? Que no sabeu què és el sucre glass? Doncs haureu de mirar la recepta del pastís de plàtan. Petonets!!!
 

escudella i carn d'olla

ARA VE NADAL

No sé si a cap de vosaltres us ha caigut la responsabilitat de fer el dinar de Nadal... Em refereixo al típic dinar de Nadal: escudella i carn d'olla. Doncs bé si és així i ho feu per primera vegada i teniu dubtes, us dedico aquesta recepta.
Només es tracta de temps, de complicació no en té cap. Com que el dia de Nadal no es fa res més que cuinar... El secret de tot bon brou és el xup-xup, no fer-ho bullir depressa perquè s'evapora tot el caldo.

Si enlloc de Nadal ho voleu fer per qualsevol altre data, encara que es necessiti temps no us espanteu que us faré un planing. Però sobretot poseu el foc ben baix i que no surti el caldo fora de l'olla que podria apagar el foc, a veure si encara farem una desgràcia.

Dissabte 10 AM Mentre s'està esmorzant es posa ja l'olla amb aigua al foc. S'hi posen totes les carns.

Dissabte 10'30 AM Surts a comprar el diari i tornes a casa. El brou mentre va fent el seu xup-xup.

Dissabte 10'45 AM Poses al caldo les verdures. I surts a comprar el pa i al mercat. L'olla va fent.

Dissabte 11'30 AM Tornes del mercat i fas la pilota i talles les patates i ho afegeixes al caldo.

Dissabte 12 AM Apagues el caldo i surts a comprar rebaixes.

Dissabte 13'30 AM Arribes a casa, coles el caldo i fas els fideuets.

Dissabte 13'45 AM A dinar!!!!

INGREDIENTS:

Ossos de vedella, del moll o del genoll

1 tros d'orella o de cua de porc

1 tros de cansalada

1 tros de gallina

1 carcanada de pollastre

pedrer de pollastre

2 ales de pollastre

1 tros de conill de vedella

1 tros de botifarra negra

1 porro

4 patates

4 pastanagues

1 ceba

1 branca d'api

1/4 de carn trinxada de porc i vedella

1 ou

julivert

molla de pa

1 tasseta petita de llet

150 grs de fideus fins (depen de com us agradi la sopa d'espessa)


 Molts ingredients però l'elaboració ben fàcil. Els ingredients i les quantitats varien molt d'una casa a una altra, vosaltres probeu i innoveu segons el vostre gust.

Poseu l'olla al foc, una olla ben gran amb 3 o 4 litres d'aigua amb una mica de sal. Poseu-hi de seguida els ossos i la carn de vedella, la cansalada, la carcanada de pollastre, l'orella de porc, la gallina i el pedrer.
Es deixa fent xup-xup a foc baix però que bulli mitja horeta i s'hi posen les verdures: la ceba, el porro, una pastanaga, una patata i la branca d'api, si voleu també s'hi poden posar una parell de fulles de col. Es deixa mitja hora més sempre a foc baix.

Mentrestant farem la pilota. Agafem la carn trinxada i la posem en un bol. Hi afegim un ou, la molla de pa mullada amb llet, el julivert ben trinxat i si voleu també s'hi pot posar all trinxat, molt poc all i un grapat de pinyons. Ho barregem tot bé amb una forquilla i si ho trobem massa clar s'hi pot posar una mica de pa ratllat. Fem les pilotes de la mida que vulgueu i les passem per farina. Pelem i tallem la resta de les patates i pastanagues en trossos no massa petits.

Posem les pilotes, les patates, les pastanagues i la botifarra negra al caldo i ho deixem que es faci uns 25 minuts més.

Escorrem el caldo i bullim la pasta per fer la sopa. Si voleu guardar caldo per un altre dia el separeu i el poseu en un tuperware. I ja sabeu com es menja, no cal que us ho expliqui.

amanida amb magrana

TEMPS DE MAGRANES

"A mi m'agraden les magranes... però no sé que fer-ne. A part costen un munt de triar, em fa mandra". Ja us estic sentint. Però resulta que hi haurà un abans i un després, a partir que llegiu la recepta d'avui. Us ensenyaré a triar les magranes amb rapidesa i faciliat. Com? Doncs de moment necessitem una mà de morter, que no en teniu? Doncs comencem bé. Si no teniu mà de morter es pot provar de fer amb el mànec d'un ganivet.

Doncs bé, agafeu la magrana i la partiu pel mig, de forma que quedi en un costat on s'agafa de la branca i a l'altre costat el final de la magrana, no sé si m'explico. La qüestió és que la partiu com una taronja quan en voleu fer suc. Si ho feu al revés no funciona. Agafeu la mitja magrana i hi poseu un plat pla a sota. Li doneu cops amb la mà de morter a la part de la pell amb la magrana oberta de cara al plat. Ja veureu com amb cada cop van baixant els granets de la magrana fins que s'hauran desprès tots  i quedarà la pell sola.

I a part d'amanides les podeu fer servir com a postres amb suc de taronja o fer-ne un suc. A la cuina de l'extrem orient es fan servir per posar en plats de pollastre també. En fi el que sempre us dic, sigueu creatius. Ja veure quina amanida original que us sortirà. Proveu-ne d'altres d'amanides originals: amanida tèbia de primavera , amanida d'hivern , amanida de tomàquet i avocat , amanida de tomàquets i crostons ...

INGREDIENTS:

Fulles d'enciam variades (al vostre gust)

1/2 magrana

1/2 poma

1 formatge petit tipus burgos

1/2 avocat

vinagreta: mel, vinagre de mòdena, oli, nous i sal


Agafem l'enciam ben net i molt ben escorregut en una plàtera. Penseu que si en una amanida poseu l'enciam amb aigua us disgustarà tota l'amanida.

VINAGRETA DE NOUS
Fem la vinagreta amb els ingredients passats pel turmix. Les proporcions son dues vegades més d'oli que de vinagre, dues cullerades de mel, un polsim de sal, unes 6 nous o més depenent de la quantitat que feu.
Ha de quedar una vinagreta una mica espessa, però no massa. Penseu que si en feu més quantitat la podeu guardar en un pot de vidre a la nevera per més endavant.

Barrejeu bé l'enciam amb la vinagreta. Poseu per sobre els grans de magrana, el formatge fresc i la poma tot tallat a daus i l'avocat tallat a làmines fines.

conill o vedella amb albergínia

MÉS CONILL, HO SENTO

Us dono una bona notícia? Doncs que el conill és una de les carns menys greixoses i per tant més sanes que hi ha.

Per tant avui una altre recepta de conill però us diré que també es pot substituir la carn del conill per talls de vedella per fer fricandó. És entretingut de fer, però són plats que podeu tenir cuinats a la nevera per més d'un dia o congelar-ne la meitat. Jo en faria el doble del que jo poso a la recepta almenys.

És una recpeta ben tradicional de fricandó. El secret del fricandó és que rostiu bé la carn, i encara que veieu que s'enganxa una mica a la cassola, això és bona senyal perquè després això  torrat es desprén de la cassola i hi dona un gustet de rostit boníssim.

INGREDIENTS:

1/2 conill a trossos o 1/2 quilo de vedella a talls per fer fricandó

2 albergínies grans

1 ceba petita

1 tomàquet petit

1 tassa de café de vi negre

unes gotes de conyac

una picada : 6 ametlles, un all, 1 carquinyoli

oli i sal

Agafem l'albergínia i la pelem, la tallem a rodanxes d'1 cm. Les posem en un bol gran amb aigua i sal abundant. Això és perquè després al fregir-les no xuclin tant d'oli.

En una paella amb oli abundant a foc màxim  hi anem fregint les rodanxes d'albergínia quan l'oli sigui calent. Les fem primer d'un cantó i després de l'altre. Es fan bastant de pressa s'ha d'estar atent. Quan estiguin totes fregides les reservem.

Agafem una cassola  amb oli i hi posem els talls de conill previament salpebrats. Els deixem que es rosteixin bé tant per un costat com per l'altre. Enrossiu-los bé.

Tallem la ceba a trossets ben petits i un cop fets tots els talls de conill els traiem i posem la ceba a la cassola.

Quan la ceba estigui toveta hi posem el tomàquet ratllat. Hi posem una mica de sal i una mica de sucre.

Quan el tomàquet ja hagi agafat color hi posem els talls de conill una altra vegada i hi afegim el vi i el conyac amb el foc ben alt. Quan el vi s'hagi reduit una mica hi afegirem aigua fins a cobrir una mica els talls, no cal que no es vegin. Abaixem el foc i ho deixem fer xup xup uns vint-i-cinc minuts.

Mentrestant prepararem la picada: triturem les ametlles, l'all i el carquinyoli junt amb una mica de suc de la cassola per ajudar-ho a passar per la batedora.

Al cap dels vint minuts hi posem la picada i tot seguit els talls d'albergínia que quedin ben repartits i ho deixem uns 7 minuts més a foc ben baix.

Si enlloc de posar-hi conill ho fem amb vedella, enfarinem els talls abans de rostir-los i tot el demés igual.

llenties estofades

PLATS CONTUNDENTS D'HIVERN

D'acord que ja no fem tant exercici físic com fa 50 anys. Realment el ritme de vida ha canviat molt des d'aquells temps, ara ja ni caminem practicament. Però de totes maneres aquests plats contundents ens van bé per quan fa fred. I ara amenaça tornar-ne a fer.
Ja vam tocar el tema llegums a l'estiu amb amanides. Ara veurem llegums però en versió hivern. Les úniques llegums que goso jo a coure a casa són les llenties, sempre queden bé.

INGREDIENTS:

250 grs de llenties de les petites

1 patata grosseta

2 pastanagues

1 ceba

1 porro

1 fulla de llorer

1 fulla d'api

1 llauna de tomàquet triturat cru


Agafem una olla i li posem aigua amb les llenties al foc. Amb foc baix, esperarem que les llenties comencin a bullir i les retirem del foc.

Preparem 1/2 porro de la part verda sense la pell de fora, mitja ceba, la fulla de llorer, la patata pelada i tallada a quadrats petits i les pastanagues pelades i tallades a quadrats petits.

Escorrem les llenties i li posem aigua de nou a l'olla amb les llenties la patata, la pastanaga, el llorer, la ceba i el porro i ho posem al foc amb el foc mig-baix. Ha de fer un xup-xup suau.

Preparem mentrestant un sofregit amb la ceba tallada a trossos, el porro  de la part més blanca tallat a trossets petits, l'api tallat a trossos molt petits. Hi posem olli en una paella amb totes les verdures a foc mig que vagi fent. Quan les verdures estiguin toves hi posem una mica de sal i li afegim unes 10 cullerades de tomàquet cru triturat i el deixem que es cogui. Afegim a la salsa una mica més de sal i un pel de sucre per l'àcid del tomàquet.

Mentre les llenties hauran anat fent, després de 35 -40 minuts s'han de notar cuites. Les tastem per comprovar-ho. Han d'estar senceres però han de resultar toves al queixalar-les.

Passem tot el sofregit pel turmix junt amb un cullerot no ple del tot d'aigua de bullir les llenties més llenties ja cuites.

Treiem de l'olla el mig porro, la mitja ceba, el llorer per no trobar-ho al plat després. Quan tinguem el sofregit ben fi, ben passat pel trumix, el tirem a l'olla i deixem que faci un bull tot junt i ja podem apagar el foc.

D'aquesta manera ens quedarà un caldo més espés i gustòs.

papillote d'orada

UNA MANERA DE COURE PEIX DIFERENT

Sona molt sofisticat però no us deixeu enganyar, es tracta de coure el peix embolicat en paper de plata. D'aquesta manera guarda tots els seux sucs dins i queda mot saludable i gustòs.

El peix en papillote el podem fer tant a l forn com en una vaporera, de la qual ja us en vaig parlar. Que encara no ho heu provat?!! ahh, què encara no en teniu?? Si us plau, es que no se perquè m'escarrasso. No us deveu pensar que tinc comissió d'aquests aparells... Nois, si us plau, que ho faig pel vostre bé. De tant en tant em podríeu fer una mica de cas, eh?

Doncs bé després del sermó, preguem. És broma. Res, que fer el peix en papillote és molt fàcil i es tracta de coure l'acompanyament que li volguem posar de verdures previament i amanir el peix cru i posar-ho tot dins el paper de plata. Com sempre endavant amb la vostra creativitat, tot s'hi val.

INGREDIENTS:

2 orades mitjanes triades amb dos filets, sense espines ( es pot fer també amb llenguado o llobarro o filet de lluç de la part de la cua, tot val). Les espines les podeu guardar per fer una sopa.

1 porro

1 ceba

1 pastanaga

oli, sal i pebre



Primer de tot pelem i tallem les verdures en trossos petits. A part del que jo us he posat també ho podeu fer amb espàrrecs i alls tendres, amb xamoinyons i ceba, amb pebrot i tomàquet... Les combinacions són inacabables.
Un cop tenim les verdures tallades les posem en una paella amb una mica d'oli i les deixem que es facin a poc a poc fins que estiguin una mica toves. Les salem i si volem també admet posar-hi algunes herbes, des d'anet a farigola passant per una mica de romaní o estragó. Les herbes sempre en poca quantitat.

Agafem els filets de peix i els hi posem sal i pebre, els posem a sobre del paper de plata i a sobre una muntanyeta de les verdures amb l'oli de coure-les.

Fem uns paquets ben embolicats tal i com els veieu a la foto. És molt important que quedin ben tancats perquè no se'n vagi gens del vapor que desprendran al coure'ls. Han de quedar herméticament tancats.

Els posem al forn preescalfat o a dins d'una cistella per fer al vapor. Si és al forn amb uns 10-12 minuts en tindrem prou i si és a l vapor potser uns 15 a 20 minuts. Els serviu al plat tancats amb el paper d'alumini i cadascú s'obre el seu paquetet. És com una sorpresa!

trinxat de Vilanova

MÉS PLATS TÍPICS

En realitat el trinxat és de La Cerdanya, però si substituim la col pels espigalls es pot dir que tenim un trinxat de Vilanova. Els espigalls són una verdura que només es cull a Vilanova, ara n'ès el temps. És un plat que a mi em porta molts records perquè li feia la tia Pepa al seu germà Joan cada dia a les 12 que era quan ell dinava. Li feia els espigalls passats per la paella i gresoletes que eren com uns bunyols de cigrons cuits que mai més els he tornat a tastar iguals!! Que bons! I sé com es fan però no em queden com els feia la tia Pepa.
Després de dinar o esmorzar, no ho sé molt bé, això tan contundent se'n tornava a la vinya una estoneta més al seus bancals a arreglar i remenar la terra. Jo me'l mirava fer i us puc dir que és un dels records més preciosos de la meva infantesa. Després de tota aquesta nostàlgia us passo a explicar la recepta.

INGREDIENTS:

1/2 quilo d'espigalls

2 patates ben grosses

1 tira de cansalada fresca

oli i sal


Agafem una olla i la posem al foc amb aigua i sal.

Mentres triem els espigalls. L'únic que hen de fer és partir les fulles pel mig o en tres trossos i obrir els tronxos per la meitat perquè es coguin millor.

Quan l'aigua comença a bullir hi tirem els espigalls i mentres pelem les patates i les tallem en quatre trossos. Les afegim a l'olla.

Quan poguem tallar els tronxos i les patates amb l'escumadora ja serà cuit i podem apagar el foc.

Escorrem la verdura i la deixem al colador perquè s'eixuguin bé.

Salem la tira de cansalada i la tallem pel mig.

Posem una paella gran  al foc i quan estigui ben calenta hi posem la cansalada. Enrossim els talls d'un costat i de l'altre.

Mentre posem la verdura amb un bol i l'amanim amb oli. Xafem la verdura amb una forquilla fins que quedi tot ben trinxat i amalgamat.

Traiem la cansalada de la paella i hi posem la verdura. Abaixem el foc i aplanem la verdura, deixem que es torri d'un costat. Deixem-la fins que es torri amb paciència i després la tombem com si fos una truita i la torrem de l'altre.

Penseu que si no trobeu espigalls al lloc on viviu podeu fer el mateix amb patata i col, patat i bledes, o patata i mongeta tendra.

Quan bulliu verdura feu-ne més quantitat i així en teniu per dos dies. El primer dia us la mengeu bullida i amanida amb un raig d'oli i guardeu la resta en un tuper per fer-vos un trinxat un altre dia.

tallarines amb ceps

ÚLTIMA RECEPTA DE BOLETS

Per aquest any no farem cap més recepta amb bolets, aquesta serà la última. Però què feu? On aneu? No home, no, podeu deixar el cistell ... per fer-la no hem d'anar a buscar bolets, no us cal cistell, ni botes ni cotxe ni res de res. Aquesta es fa amb ceps que es poden comprar en qualsevol super. Es poden comprar tot l'any perquè estan assecats. Els ceps van molt cars, així que una forma d'abaratir la recepta és fer-ho amb xampinyons i posar només una mica de ceps perquè donin gust. Els ceps són realment forts de gust.

Aquesta vegada hi vaig posar bolets variats en comptes de xampinyons

INGREDIENTS:

300 grs de tallarines o spaguetti

1/2 quilo de xampinyons

50 grs. de ceps secs

1 manat d'alls tendres

1 all

1 ceba

1 mica de porradell o ciboulette (si us costa trobar-ne es pot substituir per julivert)

1 crema de llet petita 100 cls.

1 vas de llet

oli, sal i pebre




Si ho feu només amb ceps, amb 100 grs en tindreu prou perquè s'inflen i donen molt de gust.

Agafem els ceps secs i els posen en el got de llet que s'hidratin.

Mentrestant posem una olla al foc amb aigua abundant i sal perquè bulli.

Mentre l'aigua s'escalfa agafarem una cassola hi posarem un raig d'oli, com sempre, ni poc ni massa.
Tallarem la ceba a trossos petits i els alls tendres els pelarem de la pell de fora i els tallarem a rondanxes. Primer posem la ceba a sofregir amb un foc mig, que es faci a poc a poc. Quan estigui ja una mica feta hi posem els alls tendres i l'all fet a trossets ben petits.

Quan aquest sofregit sigui tou hi posem els xampinyons tallats i els deixem que es beguin l'aigua que faran. Quan ja no hi hagi aigua hi posarem els ceps escorreguts de la llet i una mica tallats. No llenceu la llet d'estovar els ceps.

Un cop els bolets ja es noten tous hi posarem sal i pebre i hi afegirem la llet del got i deixem que la salsa espessi una mica.

Mentres harem posat els spaguettis a bullir i un cop fets els refresquem amb aigua freda abans de escorrels. No els escorrerem fins que no els posem a la cassola.

Un cop el sofregit és a punt a la cassola hi posem el porradell o julivert tallat a trossos i hi posem la pasta ben escorreguda i la crema de llet. Espereu que tot plegat doni un parell de voltes i es remeni tot bé i ja és pot apagar el foc i servir de seguida.

Els italians diuen que els comensals sempre han d'esperar la pasta, mai al revés. Jo ho he pogut comprovar!!