Mousse de llimona

UNES ALTRES POSTRES FÀCILS

Jo no sóc massa de dolça, la veritat vull dir que m'agraden les postres que no són massa dolces, perquè jo quan vull puc ser molt dolça!! Avui us recomano aquestes postres molt fàcils de fer. Ingredients senzills i de fàcil elaboració. Només heu de vigilar quan compreu la nata. Ha de ser nata ja muntada i que no tingui sucre!! Sobretot que no tingui sucre. A les pastisseries se'n pot encarregar. També podeu trobar nata per muntar al super i la munteu vosaltres, així amortitzeu un altre andròmina que porta la batedora que segur que no l'heu fet servir mai. És aquella cosa que sembla una gàbia per un periquito, però que té mida del batedora, o sigui un periquito no us hi cabria a dintre...

INGREDIENTS:

1/2 quilo de nata muntada sense sucre

1 quilo de llimones

1 pot de llet condensada de 340 grs.


Agafem les llimones i en fem suc. Si teniu una espremedora bé i si no amb la mà esprement fort també serveix. Coleu el suc perquè no hi hagi ni polpa ni pinyols. Barregeu el suc amb la llet condensada, ben barrejat. Afegiu la nata muntada a poc a poc, no s'ha de batre gens, s'ha d'anar removent com si emboliquessis, no donant voltes, o sigui s'ha d'anar barrejant de dalt a baix. Quan es vegi ben barrejat es posa en un bol ben tancat i es guarda al congelador. S'ha de treure del congelador uns vint minuts abans de menjar-se.
No és gens embafador i després d'un menjar pesat hi va molt bé , ja ho veureu. Que sí, que feu-me cas! Ara si no us agrada la llimona no us ho recomano...

pasta amb salsa de tomàquet i...

UN REBOST EN CONDICIONS

Qui ho diu que no hi ha plats bons i fàcils de fer? I tant que n'hi ha! De vegades només es tracta d'aplicar la imaginació. No caiguem amb els plats típics i tòpics. Fem pasta amb salsa de tomàquet però innovem una mica, d'acord?
Anem a fer un plat d'aquells que si teniu convidats inesperats us farà quedar bé i no és gens complicat de fer. I de nou amb ingredients que podeu tenir a casa. Un paquet de pasta, o sigui mig quilo de pasta no pot faltar mai al rebost. Com tampoc pot faltar una llauna de tomàquet, una llauna de tonyina, arròs o una llauna de blat de moro... Amb això sempre es pot improvisar. Sigueu atrevits, després a la propera vegada ja corregireu el que no us ha acabat d'agradar.
Anem per feina!

INGREDIENTS:

350 grs. pasta  (spaguettis, tallarines, macarrons, margarites, fusilli...) quantitat per 4 persones que mengin bastant

1 pot de tomàquet triturat i cru!!! (no m'agraden gens els tomàquets ja fregits)

un tall de sobrassada o un parell de cullerades de paté de sobrassada

oli i sal


Agafem una olla i la posem al foc amb sal abundant i tapada.

Mentrestant en una paella hi posem un fons d'oli prudent, no massa, i hi posem la llauna de tomàquet. A veure... el contingut de la llauna de tomàquet, no em sigueu bèsties ara!
Hi afegim una mica de sal i sucre i la deixem a foc mig. Recordeu que la salsa s'anirà tornant de color taronja. Quan ja la veiem més espessa i que ha canviat de color és el moment d'afegir-li la sobrassada. Remenar dues voltes i ja es pot apagar el foc.

Quan l'aigua de l'olla ja bull s'hi posa la pasta i es deixa el temps que digui l'envàs. Quan estigui cuita la retirem del foc i afegim un bon raig d'aigua freda a l'olla per parar l'ebullició. L'escorrem ben escorreguda i quan ja no hi veiem aigua la barregem en una plàtera amb la salsa de tomàquet.

Ja ho veieu aquí es pot començar a innovar: per exemple saltejar uns alls abans de posar el tomàquet a la paella, o posar-hi trossos d'olives verdes a la salsa, etc. No tot alhora, eh? Un dia d'una manera i un altre dia d'una altra.

O sigui que enlloc de fer una salsa de tomàquet vídua podeu posar-hi coses per fer-la diferent.

rellomillo amb salsa de gerds

LA BARREJA PERFECTE DE DOLÇ I SALAT

Com anem nois? Va fent fred , no? Però encara no ve de gust del tot la cuina d'hivern, hivern. Doncs farem un plat apte per a tot l'any amb ingredients de tot l'any.

Ja no us ha agradat el títol, no? Doncs no sigueu així que no passa res, no tingueu prejudicis...
Ens hem de treure les manies a la cuina de barrejar coses. Hem d'anar fent proves i adaptar les receptes als nostres gustos, anant provant anirem millorant i rectificant el que no ens ha agradat. No us desanimeu mai!!! Si us plau!
Avui, doncs, uns filets de porc amb salsa de gerds, una salsa feta amb melmelada on barrejarem dolç i salat. Aquesta barreja és molt comú en la cuina saxona, però també és molt nostre barrejar dolç i salat: pollastre amb prunes i pinyons, ànec amb peres, etc.
Una recepta molt fàcil.

INGREDIENTS:

1 pot de melmelada de gerds (només n'utilitzarem algunes cullerades)

1 Dues culleradetes de mostassa

una cullerada de mantega

sal i pebre

1 peça de filet de porc  (per dues o tres persones segons com sigui de gran)


El filet de porc és un tall que és allargat i molt melós, també se'n diu "llaminera" de porc. Té la forma de botifarra molt  gruixuda.

Agafem el filet de porc i el fem a talls de 1'5 cms i els salpebrem - que no vol dir res més que posar-hi sal i pebre.

Agafem una paella i li posem la mantega i la posem al foc. Deixem que la mantega es desfaci, sense esperar que es cremi perquè ens agafaria un gust amargant. Posem els talls i els fem a la paella durant dos minuts  per cada costat, això  depèn de com ens agradi cuita la carn. Reservem la carn en un plat.

A la mateixa paella hi posem mig got d'aigua perquè es desfaci la carn que ha quedat  enganxada al cul de la paella - sí, nois! misteris de la cuina hi ha coses que "socarraetes" són més gustoses. Però recordeu que mai han d'arribar a ser negres les coses que es torren -. De seguida hi posem dues culleradetes de mostassa molt petites i després 5 cullerades grans de melmelada de gerds. Deixem que la salsa es vagi fent una estona , remenant-la fins que veiem que va quedant espessa. I ja està.

Servim els talls del filet de porc amb una mica de salsa a sobre. Si en volem fer per més gent comprem més talls de filet que amb aquestes quantitats sortirà bastanta salsa.

Ho podeu acompanyar d'unes patates fregides o unes xips de moniatos, un puré de patata o un arròs pilaff (un altre dia l'explicarem que ara ja es tard).

crema de camagrocs

ANAR A FER BOLETS

Demà me'n vaig a fer bolets! M'encanta, això ens deu venir de l'època en que els humans erem recol·lectors i anavem pel bosc a veure que "pillavem". La veritat és que és molt divertit i he après a apreciar d'altres bolets que no siguin només els rovellons. Menys mal perquè de rovellons no en trobo gaires!! Però el que si que trobo en quantitat són camagrocs i fredolics. Estan boníssims, són uns bolets molt aromàtics de gust, els camagrocs són molt perfumats, ideals per fer una sopeta o posar-los en un fricandó.
Està bé, ja us he sentit, que no us agrada anar al bosc i no teniu temps ( això últim és mentida perquè per això tenim els caps de setmana)... Doncs podeu anar al mercat on podreu trobar una gran quantitat de bolets, i a males sempre ho podeu fer amb xampinyons del super!

INGREDIENTS:

1/2 quilo de bolets (fredolics, camagrocs, xampinyons, trompetes de la mort, rossinyols) Els rovellons i les llanegues no serien adequats

1 porro

1 ceba

1 pastanaga

1 brick de crema de llet


Agafem les verdures, les pelem i les tallem a trossos petits. Les posem en una olla fonda amb un raig d'oli i les posem tapades a foc mig perquè vagin suant. Les deixem una bona estona i quan les trobem ja molt estovades li afegim els bolets ben esbandits i ben escorreguts. Els deixem que es vagin fent i hi afegim sal i pebre. Quan els bolets hagin deixat anar el seu suc li afegirem aigua just fins a cobrir els bolets, molt important perquè si hi posem massa aigua no quedarà gustosa, i els deixarem bullint 10 o 15 minuts. Apaguem el foc i hi afegim la crema de llet i ho triturem tot bé perquè quedi una crema ben fina. Per fer aquesta operació s'ha de tenir constància, ho tenen prohibit els impacients, el secret és que quedi una crema ben fina.

Es pot servir acompanyat d'unes xips de moniato o de pastanaga o de ceba tendra.

pastís de poma (ràpid)

POSTRES IMPROVITZATS

No us he dit res de postres encara. Jo, com que us faig estressats i sense massa temps per cuinar, crec que no esteu per fer postres... o potser sí i resulta que us motiva més fer marranades no ligths. Jo us he de dir que a mi les coses dolces no em criden molt,  però us donaré una idea per fer uns postres casolans, ràpids i senzills.

INGREDIENTS:

1 poma

1 paquet de pasta fullada congelada (al paquet posarà "hojaldre" d'acord?)

100 grs. de mantega

paper vegetal per posar a la plata del forn

1 cullerada de sucre


Molt senzill. Descongelem la pasta fullada. En el moment que la podem manipular ja estarà bé.

Engeguem el forn per escalfar-lo al màxim a dalt i baix.

Quan  la pasta estigui descongelada tallem la pasta a rectangles segons la quantitat que en vulguem fer. Agafem una forquilla i l'anem clavant per punxar tot el rectangle. La norma amb la pasta de full és que quan vulguem que s'infli no la punxem, i si volem que ens quedi plana la punxem.

Agafem la poma la pelem  i la tallem a llunes primes. L'anem col·locant a sobre de cada rectangle.
A sobre hi posem una mica de sucre escampat i una mica de mantega.

Posem el paper vegetal sobre la plata, si no en tenim agafem un recipient que pugui anar al forn pla i l'untem amb mantega primer i després espolsem farina per sobre. Això es fa perquè els pastissos no s'enganxin a la plata. Ja hi podem posar els rectangles amb la poma a sobre  i ho entrem a dins el forn.
 A 220 º i en 10 minuts veurem que les puntes de la pasta ja tenen color torrat, aquest serà el moment de treure-ho perquè ja estarà cuit.

Aquests pastissos es poden fer amb maduixes, préssecs, albercocs, cireres, figues, peres... depèn del temps que siguem i del que us agradi. També dependrà del gust el posar-hi més o menys sucre.

calamar planxa amb verduretes

NECESSITEM ALGUNA COSA PERÒ NO TOT

De vegades comprem aparells de cuina sense parar i realment no són gaire útils. El robot, la liquadora, l'espremedora, el talla-embotits, el ganivet elèctric, la picadora, la batedora de vas... i no parlem de la inutilitat de la iogurtera.
Tot són aparells que ens sembla que utilitzarem, però la qüestió és quantes vegades els farem servir a l'any? Dues, tres, una, cap?
Acaben ocupant lloc als armaris i després no els fas servir per mandra de treure'ls. Un aparell és interessant
quan és fàcil d'utilitzar, és fàcil de netejar i es fa servir sovint.
Cadascú sap el que farà servir més, per exemple, si algú es fa molts sucs naturals, potser arribarà a amortitzar una liquadora.

En fi us penjo un vídeo de promoció d'un aparell que no és elèctric però que funciona molt bé i és molt fàcil de netejar i d'usar. Els de Vilanova el podeu buscar a la Fira de novembre que hi ha un senyor en una parada que en ven. Els que sou de fora haureu de buscar alguna fira propera a veure si teniu sort.

En fi avui si tinguéssiu l'aparell el podríeu fer servir per tallar patates i carbassó a quadrats petits! I si no, mala sort, un altre dia serà!

INGREDIENTS:

2 calamars mitjans (netejats per la vostra peixatera)

1 patata mitjana-gran

1 carbassó mitjà

1 pastanaga gran o dues de petites

oli i sal i julivert

Agafem la patata i les pastanagues i les pelem. Si el carbassó te la pell tersa no cal pelar-lo, el netegem bé. Si té la pell tova el pelem.
Un cop tot pelat ho tallem a quadrats petits. Agafem una paella amb oli abundant i hi fregim primer la patata i quan estigui cuita la traiem i fem el mateix amb la pastanaga i finalment fem els quadrats del carbassó i els traiem també.

Agafem part de l'oli de fregir les verduretes i el posem en un got batedor amb unes branques de julivert rentat i ben sec. Ho passem per la batedora i ho reservem.

Agafeu el calamar i feu-li uns talls superficials en diagonal abans de coure'l. Poseu una planxa al foc amb el foc ben alt. Quan estigui ben calenta podeu-hi el calamars per la part on hem fet els talls i tapeu-lo amb un plat pla perquè faci pes i es quedi ben pla. Al cap de 4 minuts el tombem de l'altre costat i el fem 4 minuts més.

Per servir-ho al plat hi posem les verduretes fregides primer i les salem una mica. A sobre els calamars i finalment ho amanim amb una mica de l'oli de julivert.

pasta amb carbassó 2 receptes

Parlem dels carbassons. Sí, ja, que feu crema de carbassó, no? Però és que hi ha més vida amb els carbassons a part de la crema. Es poden fer amb tempura o senzillament fregits junt a patates i ceba com acompanyament d'un bistec o en carpaccio: tallats ben prims i amanits amb una vinagreta de mel i unes birutes de parmesà...
Moltes vegades comprem productes i sempre fem amb ells la mateixa recepta, però amb un mateix producte es poden fer diverses receptes. Així quan sigui el temps d'aquest producte ens el podem menjar de moltes maneres diferents i no ens avorrim.
Us explicaré dues receptes per fer amb pasta i carbassons. Si us agrada el carbassó proveu aquest acompanyament amb carbassó .
Proveu també altres receptes amb pasta i verdures com: spaguetti amb esbergínia o spaguetti amb salsa de pebrot.

PASTA AMB CARBASSÓ I TONYINA

INGREDIENTS:

300 grs. de pasta macarrons, fussilli, margarites (pasta curta)

1 carbassó gran

1 ceba gran

1 tomàquet mitjà

1 llauna de tonyina gran

olives negres d'aragó (al gust)

sal i oli


Agafem una olla i la posem al foc amb aigua i sal. Quan bulli hi tirem la pasta i la deixem el temps de cocció que digui l'envàs.

Mentrestant agafem la ceba i la pelem i la tallem a quadradets petits. Posem la ceba en una cassola gran i fonda amb oli com sempre, amb l'oli just ni massa ni poc, que cobreixi el fons.

Mentre anem fent la ceba, agafem el carbassó i si te la pell ben tersa el deixem sense pelar i el tallem a talls ben primets, sinó, el pelem primer.

Anem fent el carbassó fins que estigui tou i aleshores hi posem el tomàquet ratllat. Hi afegim sal i ho deixem fer tot plegat una mica més.

Apaguem el foc i hi posem les olives (jo les posaria sense pinyol) i la tonyina.

Un cop la pasta estigui cuita l'hi afegim aigua freda ràpidament  per parar la cocció i si ja tenim tot fet a la cassola l'escorrem, sinó la deixem amb aigua fins al moment de posar-la a la cassola, així no se'ns enganxarà la pasta.

Quan tinguem la pasta ben escorreguda l'afegim a la cassola amb tot plegat i li donem un parell de voltes.






FUSILLI AMB CARBASSÓ I ROQUEFORT

INGREDIENTS:

300 grs. de macarrons

1 carbassó gran o dos de petits

1 brick petit de nata per cuinar

50 grs de formatge roquefort

sàlvia (opcional)

oli i sal

Nois ara vaig a fer un cortar y pegar perquè ja ho he dit abans.
Agafem una olla i la posem al foc amb aigua i sal. Quan bulli hi tirem la pasta i la deixem el temps de cocció que digui l'envàs.
Agafem el carbassó i si te la pell ben tersa el deixem sense pelar i el tallem a talls ben primets, sinó, el pelem primer.
Posem el carbassó en una cassola al foc i el fem fins que estigui tou. L'amaniu amb una mica de sal i una mica de sàlvia, que li dóna un toc especial. Hi afegim el formatge roquefort al gust, si us agrada que tingui molt de gust de formatge n'hi poseu més i si us agrada suau de gust menys.
Hi afegiu la crema de llet i ho deixeu fer dos minuts.
Un cop estiguin escorreguts els macarrons, els afegiu a la cassola i ja està.

carxofes amb anxoves

COM MENJAR CARXOFES A GUST

El secret de triar bé les carxofes és triar-les sense gasiveries. Que què vol dir aquesta paraula? Nois, que això no va de filologia catalana! us ho diré d'una altra manera: no sigueu tacanyos. De les carxofes només se n'aprofita menys de la meitat, el demés es llença. Si nois! la vida és dura: tu arribes a casa amb una bossa de carxofes que et penses que en tindràs per tota la setmana i resulta que un cop triades et quedes amb quatre botons al plat de no res. Sí amics, és un altre dels cops durs de la cuina, bastant similar al fet que trigues més a cuinar del que trigues després a menjart-t'ho. Però la cuina   és així a "la tomas o la dejas".

Doncs bé si trieu bé les carxofes ja us dic jo que en menjareu sovint, perquè el que no agrada precisament és haver d'anar seleccionant aquell fregall que se't posa a la boca i anar-lo treient!

Un punt interessant també és menjar-les quan sigui el temps. Això sí que s'ha de respectar, ho sabreu perquè les fulles tenen un verd intens i les carxofes estan totes tancadetes i ben apretades. Si no són així no en compreu o us portareu una decepció. 

Un cop triades les podem sofregir i les podem fer servir per fer una truita, rebossar-les, etc.

Com les triem? Doncs molt fàcil. Ara us ho explico.

Aquí m'hi va faltar una mica de mantega

INGREDIENTS:

2 carxofes grans o tres de petites

1 llauna d'anxoves

oli i una mica de mantega (una cullerada de la de sopa)

1 branca de julivert


 Primer tallem la cua de la part de baix i anem treiem fulla per fulla fins pelar-les bastant i deixar-les com amb la meitat de fulles. Sabrem que hem arribat al punt de no treure més fulles quan  es parteix fàcilment per la meitat pel lloc on canvia de color i és més blanca. Després les tallem de forma que retirem tota la part de dalt de les fulles que encara són verdes. Un cop tenim el cor de la carxofa ben net el laminen a troços primets. Els posem en un plat amb aigua i una branca de julivert i els reservem fins tirar a la paella. La branca de julivert farà que les carxofes un cop tallades no es tornin de color fosc.

Posem en una paella la mantega i les anxoves de la llauna amb tot el seu oli. Les deixem una mica i les anem xafant. Al cap res posem les carxofes ben escorregudes de l'aigua a la paella, si fa falta les assequeu amb un paper de cuina. Les deixeu que es coguin tapades entre deu i quinze minuts, depen de lo gruixudes que les heu tallat i de si us agraden més al dente o menys. Quan les punxeu i estiguin toves ja estaran cuites. Boníssimes.
Aquesta és una recepta de la meva amiga Marta.