conill amb anís

Eccs conill! "Jo no en menjo mai" " A mi em fa pensar en un peluix que tenia de petita, quan veig aquelles cuixetes" " Jo, si a l'arròs hi ha encara que sigui només un tall de conill, ja no en menjo". D'acord, d'acord ja us he sentit! La mateixa recepta la podeu fer amb pollastre. Penseu que avui parlarem d'una recepta tradicional, ja la feia la meva àvia! I la veritat és que és millor amb conill.

INGREDIENTS:

1 conill tallat a trossos. (les espatlles, les cuixes i la part del mig amb tres talls cada costat)

1 tomàquet madur

1 ceba

1/3 got d'anís

1 fetge de conill

1 dent d'all grandeta

150 grs. de pèsols congelats

6 ametlles o avellanes o pinyons

1 carquinyoli o galeta maria

oli

sal i pebre

Atencióaquestareceptaésd'altriscllegir-latotaabansdecomençarafer-la

Agafem una cassola... Com? que no teniu cassola? Sí és clar, teniu una paella gran i ja està. Doncs no!
S'ha de tenir una cassola per fer un guisat estupendo de tant en tant. Aquestes són el tipus de receptes que si les feu a la parella els deixeu enlluernats...i no us gasteu diners, que els convideu a casa i no cal regalar-los-hi res... que surt barato això home...que estem en temps de crisi.

Doncs bé si ja heu anat a comprar la cassola continuem. Agafem una cassola i li posem oli com sempre. Salem els talls de conill i els anem posant que es vagin daurant, primer d'un costat i després de l'altre. El fetge també el fregim. Atenció que aquí bé un altre perill de la cuina, E S Q U I T X A!  Sigueu valents i tapeu la cassola, poseu-vos un colador al cap de protecció i una tapadora com escut i aneu destapant i tombant els talls. Va, que vosaltres podeu! No poseu massa talls a l'hora si no hi caben. Els aneu fent mica en mica que no quedin allà apretats i quan estigui fets els aguardeu en un plat. Quan aquest procés espantós estigui fet hi afegiu la ceba i quan estigui transparent hi poseu el tomàquet ratllat i deixeu que es faci uns 5 minuts . Hi afegim els talls de  conill de nou i hi tirem l'anís.

Abans del procés d'alt risc hauríeu de posar un pot amb aigua i tirar-hi una mica de sal i una mica de sucre i posar-hi els pèsols quan l'aigua bulli. Amb uns deu minuts ja estaran fets. L'organització és molt important a la cuina. Mentre es fa una cosa tota sola al foc tu en vas fent una altra, ok?

Després d'evaporar-se l'anís serà el moment d'afegir-hi els pésols i part del suc de coure'ls fins que es cobreixin els talls de conill. Ho deixem fent-se a foc baix uns 15 minuts.

Mentrestant farem el que es diu la picada. La picada és una pasta que es fa a bases de fruits secs i all com a base per espessir els sucs dels guisos.
Agafem un pot de trumix i hi posem la meitat del fetge, posem la part que veiem que no te nervis ni res. Hi afegim la dent d'all, les ametlles, el carquinyoli i una mica de suc de la cassola perquè es pugui passar bé pel turmix. Ho passem fins que quedi ben fi. Ho afegim a la cassola després dels 15 minuts i ho deixem uns 7 minuts més i apaguem el foc i ho deixem tapat.

Penseu que tots els guisats solen ser més bons d'un dia per l'altre. O sigui que el diu que tingueu ganes de cuinar aprofiteu-ho perquè per això existeixen els tupers i la nevera.

escalivada expréss

UNA ESCALIVADA QUE NO ÉS LA TÍPICA

"M'agrada l'escalivada però és un rollo fer-la, s'ha de pelar i a més no queda mai com quan te la fan a la brasa" Doncs això és veritat. Hi ha coses que al restaurant, si les fan bé sempre les menjaràs millor que a casa. Però és clar, això vol dir agafar el cotxe i anar a la masia estupenda de turno, pagar el peatge, la gasolina, el menú... Millor que espavilem, no?
Però i si fem una escalivada que ens la podem menjar tan freda com calenta, com a primer plat o acompanyant carn, unes costelles de xai a la planxa, per exemple?
Doncs es tracta de posar les verdures al forn i després no haver-les de pelar ni res. Pràctic i fàcil. Això sí, necessitem una horeta perquè se'ns faci bé. Aprofiteu un vespre tonto que tingueu i ho podeu fer mentre cuineu el sopar i guardar-ho per l'endemà. I la il.lusió que fa arribar a casa i saber que no hauràs de fer res perquè ja ho tens cuinat!

INGREDIENTS:

1 albergínia

1 pebrot vermell

1 ceba tendre

2 tomàquets grandets

sal i sucre, oli

herbes provençals (romaní, farigola, orenga)

Engeguem el forn i l'escalfem al màxim.

Agafem l'albergínia i la pelem, si volem, sino la podem deixar amb la pell. La tallem a bastonets. Agafem el pabrot i el tallem a bastonets també. Agafem la ceba i la tallem a llunes i el tomàquet també a llunes.

Ho disposem tot en una plàtera d'anar al forn i ho amanim amb sal i sucre, unes gotes d'aigua per sobre, una mica d'herbes aromàtiques de les nostres (romaní, farigola, orenga) i un bon, bon raig d'oli.

Posem la plàtera al mig del forn i abaixem la temperatura fins a 160 º. Ho deixem una horeta i ja està feta l'escalivada.

Tant si ho volem menjar com a primer plat o com acompanyament lliga molt bé amb patates i carxofes al forn.

PATATES I CARXOFES AL FORN

Ingredients:

2 patates mitjanes

2 carxofes no gaire grans

Pelem les patates i les tallem a quadrats no gaire grans. Agafem les carxofes i les tallem pel mig de dalt a baix. Ho amanim amb sal i pebre i li posem un bon raig d'oli.
Ho posem en una plàtera al forn a 160º una horeta també.
Ho podeu fer tot alhora, una plàtera a cada safata.
Les carxofes es mengen com si s'haguèssin fet a la brassa, fulla a fulla.

I AIXÒ US SORTIRÀ MÉS BARATET!!

espaguetis picants

CONVIDATS INESPERATS

Divendres al vespre, estàs destrossat i tens ganes d'arriba a casa, sona el telèfon i com per art de màgia, encara no has entés ben bé què ha passat, però resulta que tindràs 6 persones a sopar a casa aquesta nit.
Tens dues possibilitats: penses que aquesta vida és una merda i ja només et faltava haver de fer sopar per uns quants ganduls; o bé penses que tens molta sort de tenir amics i poder compartir amb ells vetllades inoblidables! Encara que siguin uns gorrons!
La qüestió és que has de tenir uns quants comodins que et serveixin per preparar un sopar sense necessitat de passar-te 40 minuts a la cuina. Què et semblarien 10 minuts com a molt? Què et semblaria el temps de parar la taula per preparar un plat de pasta? I la clau és poder-ho fer amb ingredients senzills que tens sempre a casa.

INGREDIENTS:

500 g d'espaguetis

3 grans d'all

sal i oli

6 bitxos  ( són uns pebrotets petits i picants, en italià peperoncino. Feu el favor de comprar-ne un pot que això no es passa home!)



Posem una olla al foc amb aigua abundant i un grapat de sal. Mentre esperem que bulli nosaltres anem fent.

Agafem els grans d'all i els tallem en làmines primetes, de llarg o de través, m'és igual, com vulgueu. Posem oli abundant en una paella i quan l'oli estigui ben calent hi sofregim els alls. No s'han de torrar, només coure's una mica, si el foc està massa alt el baixem. Hi afegim els bitxos i apaguem el foc, amb la mateixa escalfor de l'oli els bitxos deixaran anar la seva picantor, no s'han de coure.

Per uns espaguetis picants hi afegirem un bitxo per cap i si a més volem que siguin més picants, tallem els bitxos en trossets i aleshores ja serà la bomba. També en podeu tallar dos i deixar els altres sencers, així quan es trobin es poden apartar. Feu el favor d'avisar als comensals perquè sino serà una broma pesada, ja us ho dic ara!

Quan l'aigua bulli hi posem els espaguetis i els deixem bullir el temps que ens indiqui l'envàs. Un cop cuits els hi afegim aigua freda per aturar la cocció i fer que quan els escorrem no se'ns enganxin. Quan estiguin ben escorreguts els posem en una plàtera i hi tirem per sobre l'oli amb els alls i els bitxos. I ja està! Ja poden venir els gorrons!

Si voleu sofisticar més la recepta podeu comprar un paquet d'angules o més ben dit un sucedani de gules congelat o un paquet refrigerat d'aquests i les afegiu després de posar el bitxo a la paella perquè s'acabin de fer.
Francament a mi les gules no m'agraden gens però barrejades així amb els espaguetis tenen el seu què.

tarta de ceba

INTERCANVI DE RECEPTES

Arribarà un dia que quan us trobeu amb amics no parlareu de l'última sèrie que us heu baixat d'internet o de si heu pogut aconseguir entrades per Earl... arribarà un dia en que les converses versaran de com  feu això o allò, de quin oli compreu, quin producte especial heu trobat per les amanides... i quan arribi aquest dia jo cridaré: "Al.leluia" i us deixaré caminar sols pel món.

Això m'ha passat amb mi aquest cap de setmana, que he disfrutat d'uns dies en companyia de les meves amigues i m'han regalat aquesta recepta de tarta de ceba, per mi ha estat tot un regal de la meva amiga Olga i també de la meva amiga Mariló que me l'havia deixada tastar en alguna ocasió.

INGREDIENTS:

1 paquet de pasta de full congelada o fresca (de la casa Buitoni per exemple)

4 cebes grans

oli

2 cullerades de farina (de cullera de menjar la sopa)

1 brick de  200 ml. de crema de llet per cuinar

25 grs de mantega

Encenem el forn i el posem a la temperatura màxima perquè s'escalfi. Que no podeu fer servir el forn? Si us plau, ja no sé com dir-ho, el forn us treu molta feina de sobre! Creieu-me!

Agafem les cebes, les tallem a mitges llunes i les posem en una paella gran amb oli que cobreixi una mica el fons. Les posarem a foc viu i no les taparem perquè volem que agafin color perquè així quedaran més gustoses. Les anem remenant perquè no es cremin les de sota i quan les tenim ja totes de color marronet  -no cal que estigui totes marrons, només amb les puntes ja n'hi ha prou- doncs aleshores hi afegim sal i  hi posem les dues cullerades de farina i ho remenem, deixem que la farina es faci un minut.
 Llavors hi afegim el brick de crema de llet i apaguem el foc i no deixem de remenar.
Agafem un motlle d'anar al forn i l'untem primer amb mantega i després espolsem una mica de farina per sobre i deixem que s'enganxi per tot arreu.
Posem la pasta fullada al fons del motllo i per les parets, que ho cobreixi tot, sense fer cap afegit (haureu de mirar quin motlle us va millor per la pasta que teniu). Un cop posada al motlle punxarem amb una forquilla tot el fons no deixant ni un tros per punxar, si no ho fem així la pasta es bufarà.
Afegim a sobre la pasta que hem fet a la paella i hi posem uns daus de mantega petits per sobre i ho posem a 220º al forn durant 35 o 40 minuts. Quan veieu que la pasta ja està daurada ja estarà a punt.
Mmmm escribint ja em vé l'olor, boníssim!

sípia estofada

 Us presento la meva peixatera de confiança

PARLEM DEL MERCAT

Qui té un amic té un tresor, diuen. Això era abans, ara qui té una bona peixatera de capçalera té un tresor, d'amics, al Facebook te'n sobren.

Aquella peixatera que amb una mirada ja ha interpretat que li triis el peix, que quan li senyales les sardines per comprar-ne ella et fa un gest negatiu amb el cap sense dir res, com volguent dir avui millor que no prenguis les sardines perquè porten una setmana donant voltes amb una furgo i ja són paté de sardines... Això no té preu. I penseu que no parlo de peixateria de capçalera, sinó de peixatera. Perquè l'establiment en sí no te cap valor, és ella la que és un tresor.
I al mercat en trobareu molts de tresors, s'han de buscar. Descobrireu que al mercat s'hi poden trobar molts ingredients i de qualitat.

Doncs bé, a la vostra peixatera de confiança, que algun dia la trobareu, no desespereu, li demaneu que us trii una sípia, i si us la talla a quadradets per fer estofada ja li feu un monument a l'entrada.

INGREDIENTS:

1 sipia de 1'500 quilos aprox

4  patates grans, no enormes

1 cabeça d'alls

1 tomàquet

1 ceba

1 fulla de llorer

oli

sal i pebre

1 got de vi blanc omplert només la 1/3 part

Agafem una cassola fonda, hi posem un raig d'oli que cobreixi el fons, però que no pugi del fons. La posem el foc hi posem la sípia tallada a quadrets. La deixem a foc mig, tapada, i la deixem allà feliç que vagi deixant anar l'aigua. Mentrestant preparem la cabeça d'alls, l'hem de deixar sencera i treure-li una mica de pell del voltant. Agafem la ceba, la pelem i la tallem a quadradets. Agafem les patates les pelem i tallem cada patata pel mig i cada meitat pel mig una altra vegada sempre per la part més llarga. Ens queden quatre trossos llargs de patates i gruixuts, doncs bé, el trucu perquè el suc de l'estofat sigui espès, és tallar-les estripant-les, o sigui comencem a tallar amb el ganivet i després l'acabem de tallar amb la mà. De cada tros d'aquest en farem tres trossos.

Quan veiem que la sípia comença a tenir menys suc li afegim el llorer, la cabeça d'alls i el tomàquet. Després li posem sal i pebre a la sípia i quan la sípia comença a fer soroll, comença a petar com si fossin crispetes, quan la comencem a sentir, li posem la ceba. Quan la ceba ja està feta i comença a petar una altra vegada li posem 1/3 part de un got de vi blanc. Esperem una mica que el vi es redueixi i hi afegim les patates tallades. Cobrim això amb aigua calenta i ho deixem fer a foc baix entre quaranta cinc o cinquanta minuts. Vigilem que no se'ns desfacin les patates.

Aquest estofat es pot menjar amb una cullerada d'all i oli al plat. "Com es fa l'all i oli?" Homeeee!, que ja ho vaig explicar a la recepta del peix al forn! Que no m'esteu atents o què?

I recordeu cuidar bé la vostra peixatera: feu-li un lot per Nadal, porteu-li un detallet del lloc on heu anat de vacances, porteu-li dos pots de vidre d'espàrrecs cojonudos plens de monedes perquè tingui canvi... En fi cadascú amb la seva creativitat però que la tingueu contenta.

pollastre "coronitas"

TORNEM AL FORN SENSE POR

Ara parlarem de pollastre al forn. Penseu que el forn ens permet deixar-ho a dins i no haver d'estar pendents. Hem de fer atenció a l'olor que es vagi sentint que sempre ens indicarà com va la cosa. Quan cuinem un guisat hem de remenar, afegir, etc , sempre ens requereix més atenció, per tant perdeu la por al forn que és molt còmode.
I aquesta recepta no pot ser més fàcil ni més original.

I la recepta en video aquí

INGREDIENTS:

1 pollastre sencer i buidat per dins

1 llimona

1 cervesa coronitas

herbes en branca tipus romaní o farigola

sal i pebre

I ja està! Engeguem el forn a dalt i a baix al tope perquè es vagi escalfant. Agafem el pollastre sencer i el salem per dins i per fora, li posem unes gotes de llimona per tot arreu i pebre negre. Un cop el tenim amanit agafem una plata d'anar al forn i el posem dret, de tal manera que ens quedi el coll a la part de dalt. I ara farem unes porqueries: li introduim pel cul la cervesa coronitas plena i ja destapada- la coronitas és la cervesa que millor va per la mida que té. A dins de la cervesa hi posem un ramet de les herbes fresques que tinguem tipus farigola, romaní, orenga o sajolida. Posem el pollastre al forn, veurem que es comença a fer. Quan hagin passat 15 minuts el baixem a 220º. El deixem allà dins amb la seva juerga amb la cervesa durant uns 25 minuts més. Com sempre el temps és orientatiu, s'ha de veure el pollastre amb la pell cruixenteta i ha de fer olor. Ja veureu com la cervesa en escalfar-se el va regant i queda la mar de bó. Si no es vessa tota la  cervesa no passa res. No és que la recepta no hagi funcionat.

Nois que ja no pot ser més fàcil!

tempura

UN PLAT ORIENTAL, DIUEN

Un plat amb estil oriental que sempre s'ha fet a casa nostra: els rebossats. Però donem uns bons trucs per fer una tempura ben cruixent. El primer és que l'aigua ha de ser gelada, treta del congelador, però sense estar congelada. Si no tenim temps podem posar una mica d'aigua amb glassons que es desferan aviat i quedarà una aigua ben freda. Aquesta és una part del truc i l'altre és que l'oli estigui ben calent, atenció ben calent, no cremant-se, que ja us veig deixant l'oli a la paella i conectant-vos al facebook esperant que sigui ben calent!  Podem saber que l'oli es crema quan fumeja abundantment, quan està així no es bó fregir-hi res perquè és tòxic. UUUi quants problemes que tenim! Bah, home que us en sortireu, només serà el primer dia que estareu amb tensió, després ja com si ho haguèssiu fet tota la vida! Que hem de perdre la por a cuinar amics meus!

INGREDIENTS:

verdures al vostre gust: carbassó, ceba tendra, esbergínia, xampinyons, pastanaga, pabrot vermell i verd, tomàquets mini, mongeta tendra...

peix o carn: rap, salmó, lluç, llagostins o gambes, calamars... i carn que no deixi anar aigua com pollastre o gall dindi.

salsa per tempura: salsa de soja, unes gotes de vinagre de mòdena, part verda de la ceba tendra.

farina

aigua gelada

sal


Per l'amanida:

2 tomàquets madurs però que estiguin durs

2 avocats

olives negres

paté d'olives negres o olivada

Tallem totes les verdures a bastonets prims. Penseu que la tempura es cou depressa, per tant si posem un tros de verdura massa gran ens quedarà cru de dins. Els xampinyons i els tomàquets mini els podem deixar sencers i la mongeta tendra que li costa més a lo millor l'hauríem de partir en tres trossos si és perona.
Amb la carn o el peix fem el mateix. En el cas de llagostins o gambes els pelem en cru i els deixem sencers.
Agafem un bol i hi posem un raig d'aigua ben freda i hi anem afegint farina fins que la barreja quedi fina i tingui una consistència ni massa líquida ni massa espessa. Que quan aixequem la forquilla sucada no caigui un filet, però tampoc gotes gruixudes, han de caure gotetes fines i seguides.

Mentrestant haurem posat una cassola fonda al foc amb molt oli, tres dits mínim, penseu que els aliments s'han de coure per tot arreu sense tombar-los. Agafeu una cassola no massa ample, si no haureu de gastar molt oli.
Per cert, després de fer la tempura, deixeu reposar l'oli perquè us quedi tot el solatge a baix, el canvieu de recipient mirant que no passi res del solatge i el podeu tornar a aprofitar  per fregir altres coses.

Quan esquitxem amb la farina i veiem que de seguida fa bombolles l'oli estarà al punt de calent. Si triga a fer bombolles és que encara no està al punt. Això és molt important perquè ens quedi ben cruixent. Anem posant les verdures mica en mica perquè l'oli no ens baixi de temperatura i les anem traient i afegint-ne de noves. Si les verdures tenen una mida petita amb tres minuts en tindrem prou. Fem el mateix amb la carn o el peix. Al moment de seure a menjar hi poden posar una mica de sal per sobre. Si la posem abans se'ns estovarà el rebossat.

Per fer una imitació de salsa que serveixen als restaurants xinesos, agafem un bol amb salsa de soja i li afegim unes gotetes de vinagre de mòdena, ells hi posem vinagre d'arròs, i hi posem  una culleradeta de la part verda de la ceba tendra tallada ben petita i una mica d'aigua, molt poc, només per suavitzar una mica el gust. Això ens servirà per sucar la tempura variada.

Això sol ja és un plat molt complet, però per refrescar-ho una mica ho podem acompanyar d'una amanida que haurem preparat abans de fer la tempura.
Agafem els tomàquets i els tallem a trossos. Tallem pel mig l'avocat per la part llarga, treiem l'òs i el pelem i el tallem a trossos. Ho posem tot en un bol i hi afegim la salsa feta de desfer una mica d'olivada amb bastant oli. Al final hi posem unes olives negres d'aragó per sobre. No caldrà que hi posem gens de sal.
Bon profit!

tonyina amb emulsió de tomàquet

FEM SALUT

La tonyina és un peix blau molt saludable. El secret és fer-la poc cuita, fer un tomba i tomba com si fos un bistec, d'aquesta manera sempre ens quedarà melosa i no com una placa de suro.
Mireu que més fàcil no pot ser. Necessitem un turmix. Què? que encara no en teniu? Però si ja us he dit que és indispensable a la cuina, no espereu que us el regalin i feu el gest vosaltres.

INGREDIENTS:

2 Talls de tonyina

per la salsa:

2 tomàquets grans dels de branca que no estiguin tous

1 llimona

cebollí o julivert ( el cebollí són com unes herbes molt llargues que tenen un gust mol suau de ceba tendra)

oli, sal, sucre i pebre

Pelem els tomàquets, si no són tous es poden pelar amb un ganivet com si fòssin una pruna. Els tallem pel mig com si vulguèssim sucar pa amb tomàquet. Quan els tenim així els hi treiem les llavors, perquè la salsa ens quedi més fina, i els tallem una mica i els posem a dins del got de la batedora. Hi afegim un raig d'oli, el suc de mitja llimona, una mica de sal, una mica de sucre i una mica de pebre. Si tenim cebollí el tallem a trossets i l'hi posem, i si no, hi podem posar unes fulles de julivert, no hi poseu el tronxo que és indigest -ja ho veieu més perills a l'hora de cuinar, hem de vigilar de no enverinar el personal-.  Ho passem tot pel turmix i ja tenim la salsa. Serviu la tonyina a la planxa i que cadascú es posi la salsa que vulgui. Deixeu primer la tonyina amb un altre plat diferent, que després de fer-la a la planxa sempre ens deixa una mica de suc i això aigualiria la salsa.

Les herbes fresques van molt bé per fer moltes salses. Acostomeu-se a comprar-ne quan en veieu, que no n'hi ha a tot arreu, i penseu que les podeu congelar i així no cal gastar-les totes d'una tacada.